19/01/2014 – L’entrenador de Marfil Santa Coloma parla sobre la victòria aconseguida pel seu equip al Palau Blaugrana (4-6), una gesta que quedarà marcada en la història del club.
Marfil va remuntar un 3 a 0 en contra al Palau i va convertir-se en el primer equip capaç de derrotar al Barça a la lliga aquesta temporada. En 20 jornades, els colomencs han sumat 37 punts, són quarts i tenen una renda de nou punts amb el cinquè, Magna Navarra.
La plantilla gaudeix ara d’una setmana de vacances, ja que tornarà als entrenaments el dilluns 27 de gener. Diumenge 2 de febrer Marfil jugarà contra la selecció catalana per rendir homenatge a Eulogio Garcia, massatgista i institució de Marfil que va morir aquest estiu passat.
A continuació, divendres 7 de febrer, el conjunt colomenc es desplaçarà fins a les Illes Balears per jugar un torneig contra Manacor i Uruguay Tenerife durant el cap de setmana. Després, els entrenaments seguiran per preparar la tornada a la LNFS, rebent a Ríos Renovables al Jacint Verdaguer el dia 15 a la tarda.
El triomf aconseguit divendres al Palau (4-6) és el més important de la teva carrera?
Home segur que és una de les més importants. També tinc un gran record de la final de Copa Catalunya que vam guanyar al Jacint Verdaguer. Era el primer títol que Marfil aconseguia en tota la seva història. De totes maneres, el triomf de divendres va ser espectacular, i molt difícil de repetir.
Al principi del partit potser es va arriscar molt, intentant sortir amb tres jugadors en cada contraatac. Què en penses?
Penso que vam fer uns tres o quatre primers minuts bastant bons, tenint possessió i controlant al Barça. A partir del primer gol seu vam patir una fase de dubtes. Nosaltres teníem molt clar que si volíem guanyar havíem de fer córrer al Barça i que calia arriscar més del que ho fem habitualment.
Al final si no arrisques el Barça t’arracona al teu camp i gairebé és impossible sortir a l’atac. Ara bé, si no finalitzes les ocasions que tens, el Barça en dues contres et pot fer tres gols. Tenen una qualitat increïble.
Durant el partit imagino que vas haver d’anar fent una mica de canvis de plantejament sobre la marxa. És així?
Home, crec que tampoc vam canviar gaire la nostra forma de jugar. Al principi Marfil va tenir més possessió, però després va arribar la pressió del Barça i va semblar com si canviéssim de plantejament. Nosaltres vam apostar sempre per anar cap a dalt per defensar, com en tots els partits. Durant tota la setmana els havia dit als jugadors que si el Barça feia més quilòmetres que nosaltres estàvem perduts. Ells van creure en ells mateixos i les coses van sortir.
Potser un dels moments importants de la primera part va ser l’entrada de Martel. Us va tornar a donar idees en atac?
És evident que si vols competir contra el Barça has de tenir a bastants jugadors a gran nivell. Si no et passa el que ens va passar a l’anada. L’equip de Marc Carmona és com un martell i t’acaba destrossant. Crec que l’Eric Martel va ser un d’aquests jugadors nostres que va estar a un gran nivell. Quan va entrar va fer una rotació molt bona, es va deixar anar i va explotar una de les seves millors armes: l’u contra u.
Amb el 4 a 3 i després de l’agressió de Wilde a Dani Salgado que no va ser penalitzada, creus que Marfil va treure la ràbia de dins?
No sabria què dir. Nosaltres teníem clar que volíem arribar amb energia al final. L’Albert Segura, per exemple, quasi no havia entrenat en tota la setmana i només va poder fer una rotació. Potser sí que veient que Wilde no era expulsat, els jugadors van treure l’orgull per capgirar el marcador.
Cal dir que Dani Salgado va estar molt llest i va fer de veterà, perquè perfectament ell podria haver acabat expulsat si hagués reaccionat diferent de com ho va fer. Ho va saber reconduir de la millor forma, explotant una jugada que havíem treballat durant la setmana. Amb pilotes llargues a l’esquena el Barça pateix i així van arribar els nosaltres tres últims gols.
Parlant de Dani Salgado, en alguna ocasió havies vist una demostració de superioritat tan gran d’un sol jugador contra el millor equip del món?
La curta experiència que tinc com a entrenador fa que et digui que no. Cada dia als entrenaments veig coses d’ell que estan lluny de l’abast de la majoria. Em passava el mateix amb l’Óscar Redondo, per exemple. Però també m’agrada quan el Dani Salgado fa entrevistes i sempre parla de l’equip i dels joves, no d’ell mateix. Fa dos anys van arribar a Santa Coloma diversos jugadors amb nom i la clau ha estat que tots s’han posat al servei del grup.
Dani Salgado i Rubén són dos entrenadors més a la pista. La conjunció d’aquests dos pics de veterania que ajuden a tothom, la implicació de gent com l’Albert Segura i Rafa López, que mantenen la il·lusió del primer dia, dels joves que ja estan agafant molta importància a la lliga, com Sepe i Adolfo, i dels que ara comencen a tenir minuts, fan de Marfil un equip molt interessant.
El 4 a 6 marcat per Salgado pot ser el gol de la temporada de Marfil?
Com que som un equip bastant golejador he viscut molts gols bonics aquesta temporada. Realment va ser un golàs. El tercer, obra de Sepe, tampoc es queda curt. Però la veritat és que en recordo d’altres molt bons, com per exemple una voleia de Dani Salgado el dia del Pozo Múrcia, o diversos gols amb combinacions al primer toc de tot l’equip.
L’auge de missatges a les xarxes socials demanant la presència de Dani Salgado a la selecció va ser brutal després del partit. Entens que ell pugui estar una mica frustrat amb aquest tema?
Crec que no ho està. El veig cada dia amb moltes ganes i il·lusió. Ell vol treballar i espera rebre algun dia una trucada i tornar a la selecció espanyola. És cert que té 33 anys, però aquest any no s’ha perdut gairebé cap entrenament i no cal dir quina mitjana de minuts té. En Dani està en una segona joventut, i segur que estarà emprenyat per no anar a l’Eurocopa. Per sort a Espanya tenim molt bons jugadors i es pot escollir. Jo potser hauria fet una altra selecció, però això és tema del seleccionador, no meu.
Les ganes de reivindicar-se i de demostrar coses acabaran beneficiant sens dubte a Marfil. Comparteixes aquesta visió?
Home, sabent com és ell penso que sí. Dani Salgado és un dels jugadors més competitius que he vist. No li agrada perdre ni en els exercicis d’esclafament que fem als entrenaments. A més, la seva motivació principal és que juga a Marfil, a casa seva. Sap que el nostre president es desviu pel club i com a jugador li vol tornar a l’entitat tot allò que li ha donat.
Com a tècnic de Marfil, imagino que també hauràs rebut moltes felicitacions per respectar sempre l’estil de l’equip. En els minuts finals vas fer entrar a Lluc, quan el partit estava molt tens. Això és Marfil en estat pur?
Sempre es parla de Marfil Santa Coloma com un club de cantera. Lluc és un jugador que va viure una temporada complicada l’any passat. Cada dia s’entrenava amb l’equip, rebia esbroncades dels veterans per corregir coses i després no jugava. Moltes vegades, si ets jove, pots arribar a perdre la il·lusió, però aquest estiu va fer una pretemporada boníssima i va començar l’any sent titular.
Ara el seu rendiment potser ha baixat una mica, però jo crec que si manté les ganes i l’actitud arribarà lluny. En aquesta segona volta tots els joves tindran més minuts, perquè volem arribar amb gasolina al final de la temporada. Lluc ha de mantenir la calma, perquè està jugant al quart classificat de la lliga, i les oportunitats no arriben de la nit al dia. Cal treballar.
