Alguns avenços d’estudis arqueològics tomben els rols de gènere al Neolític i desterren prejudicis del paper femení, reduït poc més que a la cura dels fills
L’aplicació de la genètica a la història de l’arqueologia ha permès aprofundir en l’origen dels moviments migratoris humans. Entre d’altres, determinar el sexe de l’individu per desmentir o no determinats rols de gènere que s’han atribuït al llarg de la història, una qüestió que, sovint, han suposat errors pels prejudicis sobre la perspectiva de gènere.
Aquesta vegada, i segons una investigació conjunta de la Universitat Complutense de Madrid, s’estableix la diferència definitiva entre el sexe (femení-masculí) i gènere, entès des d’un punt de vista sociocultural en lloc de només el sentit biològic.
Tenir clars aquests conceptes és fonamental per entendre l’arqueogenètica i així investigar el nostre passat amb una perspectiva de gènere, sempre acompanyat del màxim rigor científic en la interpretació d’altres indicis (materials trobats, joies, etc.)
Moltes troballes arqueològiques han assignat rols de gènere només en funció dels estris que apareixien al costat de les restes humanes. Va ser quan, al determinar la genètica del sexe de cada individu en qüestió, aquests rols es van haver de desmentir: El paper femení prehistòric anava més enllà de la recol·lecció, la criança dels fills i les necessitats bàsiques del grup.
Rols desmentits
La recent troballa al jaciment de Wilamaya Patixa, als Andes (de 9000 anys abans de l’era comuna) va canviar aquestes interpretacions. En aquest jaciment es va trobar l’enterrament d’una dona caçadora amb diferents elements de caça (puntes de fletxa, llances, eines, etc.), com una mostra de les activitats cinegètiques femenines de l’època.
O a la zona de Brika, a l’est de Suècia, on un enterrament excepcionalment ben conservat va revelar interessants materials acompanyant a un individu prehistòric, com una espasa, una armadura, dos escuts, ganivets o fins i tot dos cavalls esqueletitzats. Malgrat que la troballa va ser associada directament amb el rol masculí d’un guerrer, els posteriors resultats d’ADN van corroborar que es tractava més bé d’una guerrera neolítica.
D’altra banda, la comunitat arqueològica manifesta la necessitat d’implantar una visió multidisciplinària per estudiar les poblacions humanes del passat, també per desmentir un rol de gènere femení reduït a una visió general influïda per prejudicis.
