08/11/2016 – La central del Barça i internacional amb Espanya ha tornat del Mundial sub17 de Jordània amb un sac d’experiències positives.
Santa Coloma de Gramenet pot presumir de molts esportistes d’elit; alguns d’ells encara en edat formativa. Amb només 16 anys, la colomenca Laia Aleixandri s’ha convertit en una de les futbolistes de més projecció dins del panorama nacional. La central del FC Barcelona juga al filial del club blaugrana i, malgrat ser la més jove l’equip, és un pilar bàsic en l’eix de la defensa.
Al llarg de la seva trajectòria esportiva, la Laia ha demostrat que l’edat mai li ha suposat un problema per rendir al màxim nivell. De fet, després de començar a l’Arrabal, passar pel Sant Gabriel i fitxar pel Barça, la central de Santa Coloma debutaria amb la selecció espanyola sub17 amb només 14 anys, sent la benjamina del grup en la seva primera convocatòria.
Ara, Aleixandri és una de les capitanes del combinat nacional que ve de pujar al podi al Mundial de Jordània. Mentre estudiava l’ESO i començava el Batxillerat, la Laia s’acostumava a jugar campionats d’Europa (2) i competicions mundialistes.
Com ha viscut l’experiència del seu primer Mundial?
Ha estat increïble; inoblidable diria. Crec que és una experiència que m’ha fet créixer molt, no només com a jugadora. He pogut visitar llocs nous i conèixer una cultura diferent a Jordània. A més, he tingut l’oportunitat de jugar contra les màximes potències del planeta i competir al màxim nivell. La veritat és que sempre recordaré aquest Mundial.
Es pateix més en els partits pel fet de ser un Mundial o tot el contrari?
Penso que hi ha una barreja de sensacions. Es pateix més, però alhora es gaudeix moltíssim. Realment és una mica estrany d’explicar. En el meu cas, podria dir que les semifinals contra Japó és de les vegades que millor m’ho he passat jugant a futbol. Al final vam perdre, però recordo viure el partit d’una forma especial, gaudint de cada moment.
Què li va mancar a la selecció espanyola per accedir a la final?
Diria que els nostres primers 20 minuts no van ser gaire bons. Vam sortir a jugar amb massa respecte pel rival. Ens ho hauríem d’haver cregut més, perquè d’aquesta manera crec que Japó ho hauria tingut complicat. Vam tenir moltes ocasions per empatar, però per mala sort ens vam ficar el segon gol en pròpia porteria. Cal dir que les japoneses tenen un nivell molt alt, ja que venien de guanyar el Mundial de Costa Rica contra Espanya.
Com es va gestionar la derrota en semifinals per aixecar-se i superar Veneçuela en el partit pel tercer lloc?
Evidentment no va ser fàcil. Sobretot pel resultat. Vam perdre per tres a zero, però crec que nosaltres vam fer mèrits per no caure d’aquesta manera. Les tres capitanes de la selecció, jo i dues companyes més, vam intentar fer el que fem sempre. Quan es guanya, mantenir el cap a lloc, i quan es perd, mirar sempre cap al pròxim objectiu. Entre totes ens vam animar i vam poder acabar el Mundial molt bé.
Es va proclamar campiona d’Europa sub17 el 2015, subcampiona d’Europa i tercera del món el 2016 i ja és la futbolista que més vegades ha jugat amb la sub17 espanyola (27)… I ara què?
Doncs si tot va bé espero tenir l’oportunitat de tornar a jugar un tercer Europeu amb la selecció sub17, abans de fer el salt a una altra categoria. La veritat que el fet de ser la jugadora que més internacionalitats té és especial. La selecció sempre ha comptat molt amb mi i jo sempre he intentat donar el màxim. Continuaré treballant per anar sumant més partits.
Es veu preparada per fer el salt a la sub19?
Bé, això no depèn de mi. En tot cas ho hauran de valorar els seleccionadors. Si no és aquesta temporada, l’any vinent ja em tocarà saltar un esglaó. Jo seguiré donant el cent per cent jugui amb qui jugui. Tampoc tinc pressa. Em queda un any de sub17 i el vull aprofitar.
Canvia molt la dinàmica del Barça amb la de la selecció?
Sí, és diferent. Canvia molt fins i tot la forma d’entrenar. La selecció és especial, perquè hi vas per poc temps i es viu tot molt intensament. Suposo que la rutina amb el Barça l’aprecies com una cosa més normal; del dia a dia.
Com s’organitza per poder combinar estudis, Barça i selecció espanyola?
M’intento organitzar el millor que puc i aprofito qualsevol estona lliure que tinc per estudiar. Quan toca viatjar amb el futbol evidentment ho faig, perquè jo vull ser futbolista professional. Per sort sempre he tirat endavant els estudis, també gràcies a les facilitats que em donen molts mestres. Sobretot els professors més joves són els que més comprenen la meva situació.
Cap a on vol encarar el seu futur?
Ara mateix no penso una altra cosa que no sigui ser professional del futbol. Vull jugar fins que el cos em digui prou. Estats Units és un país referència dins del futbol femení, però el meu somni és arribar al màxim nivell d’Europa. M’encantaria jugar en alguna de les grans lligues europees i guanyar una Champions. En un futur, també m’encantaria provar noves experiències en un equip estranger. Abans d’això, crec que tot passa per aconseguir consolidar-me al primer equip del Barça. Les jugadores del filial tenim al cap guanyar la segona lliga consecutiva per demostrar que estem trucant fort a la porta de la primera plantilla.
Per jugar al Barça s’ha de tenir un caràcter fort?
Diria que s’ha de saber gestionar la pressió. Cada cap de setmana vesteixes l’escut del Barça i això t’obliga a guanyar sempre. Sobretot, crec que és molt important ser intel·ligent; saber què has de fer al camp, què pots aportar i no voler fer més del necessari. Si tens clar això, tot és més senzill.
Ha notat el pas endavant que ha fet el futbol femení blaugrana en qüestió de recursos?
Sobretot s’ha notat aquesta última temporada. Ara tenim a més persones de staff que ens ajuden i el club s’encarrega de rentar tota la nostra roba. A més, s’ha creat un projecte que es diu Masia 360 i que penso que és molt positiu. Cada tarda tenim un tutor a la Masia que ens dóna un cop de mà en els estudis i també ens fa una mica de psicòleg esportiu i es reuneix amb les nostres famílies.
