27/04/2014 – La Gramenet guanya el primer partit a casa de la temporada, donant una alegria merescuda a l’afició i certificant l’homenatge perfecte pel desaparegut Tito Vilanova, ex jugador i capità del club.
Amb el pas dels anys, els testimonis i les vivències personals s’obliden i es desdibuixen, i les xifres prenen tot el protagonisme. És possible que en un futur tots els colomencs només recordin la temporada 2013/2014 de la UDA Gramenet com una de les més tràgiques de la seva història.
Una història que avui està en perill d’extinció. El descens a Primera Catalana serà el titular més preuat per tothom, però potser no el més valuós si s’intenta extreure alguna visió positiva de la realitat que viu la Grama (si és que n’hi ha alguna).
Avui, un altre dels ‘galls’ de Tercera, el Manlleu, ha passat amb més pena que glòria per Can Peixauet, i ha caigut derrotat contra un equip que es nega a baixar del cavall de la competició. Han hagut de passar 18 jornades per veure com la Gramenet sumava un triomf com a local que suavitza, no soluciona, la problemàtica que viu el club.
Després de 19 derrotes i tres empats, el conjunt de Toni Díaz pot dir que ja sap què es tornar a guanyar tres punts de cop. La Grama no ho feia des de la jornada 12 (2 de novembre) al camp del Gavà (0-1).
Pel matx contra el Manlleu, Toni Díaz ha mantingut l’onze que tan bones sensacions va oferir a Cerdanyola (2-1). Tot i un avís inicial de Masó ben resolt per Juanmi (17’), la primera meitat ha estat tota blava.
Iborra, en un contraatac de llibre, ha marcat el 1 a 0 (20’), i defensivament l’equip ha treballat bé, encara que Manel Sala ha tingut una bona opció de fer mal, però ha xutat desviat (25’).
La Gramenet, doncs, dominava la lectura de partit contra un Manlleu apàtic i sense idees, el qual veia com un error defensiu garrafal era resol per Daisuke fent el 2 a 0 (34’). Fins i tot Roberto Morales hauria pogut eixamplar la distància abans del descans, però rematava alt (39’).
A la represa el Manlleu semblava reaccionar, amb un mà a mà de Fortet que Juanmi tornava a tapar bé (55’). Els de Jordi Dot volien l’empat i el retallarien distàncies gràcies a una assistència de manual de Manel Sala cap a un Gely que no errava (61’).
Llavors es viurien els pitjors moments de la Grama en tot el duel, i Masó perdonava el 2 a 2 en un nou u contra u que Juanmi treia com podia (68’). Els nervis es feien notar a Can Peixauet, i com a mostra d’això, dir que Barragán seria expulsat amb vermella directa per dirigir-se a l’àrbitre i protestar (74’).
Amb el porter titular fora del partit i amb un jugador menys, la Grama tornaria a agafar el control, i fins i tot disposaria d’un penal a favor que Morales no transformava per culpa del pal (83’).
Tot i així, la sortida d’Oriol Montoya donaria aire en atac i el davanter blau segellava el triomf amb el 3 a 1 definitiu quasi en temps afegit. La Grama ha demostrat que només un motiu l’empeny a seguir competint – l’honor – i envia un missatge a pròxims rivals: “morirem matant”.
