spot_img
spot_img

Toni Díaz: “Semblava la pel·lícula de Nàufrag; només ens acompanyava la pilota”

23/05/2014 – Toni Díaz Losquiño parla després de confirmar el seu adéu de Can Peixauet, explicant com s’ha sentit dirigint al club que més sent com a aficionat: la Grama.

Com has viscut la teva primera experiència en una banqueta de Tercera?

Doncs l’experiència ha estat molt positiva. No només suposava debutar a Tercera, sinó fer-ho amb la Gramenet, que és l’equip de la meva ciutat. D’aquesta manera tot ha tingut més emoció. Crec que ser de Santa Coloma m’ha portat a adquirir uns compromisos amb el club que en una altra entitat no hauria pogut complir.

Amb quines expectatives vas agafar a l’equip?

Simplement volíem intentar ser competitius en cada partit, res més. Sabíem que salvar la categoria seria molt complicat. Arribar a la darrera jornada amb opcions era per nosaltres com poder guanyar la lliga. Aquesta era la il·lusió que nosaltres teníem. La nostra lluita diària era la de deixar el nom de la Grama en el millor lloc possible.

Per què l’equip ha funcionat més amb els joves que amb els jugadors més experimentats de principis de temporada?

Bé, tot és fruït del bloc de jugadors que es va anar creant. Al principi va costar molt que els jugadors absorbissin la idea de joc que volíem, perquè vam fer una pretemporada poc habitual, triant jugadors. Jo vaig haver de fer moltíssimes trucades a jugadors perquè fessin la pretemporada amb nosaltres. Això ens va fer perdre dues setmanes, però no podíem començar abans perquè no teníem jugadors suficients. Tot i així, crec que vam fer un bon paper en el debut a Rubí i també contra el Vilassar i el Santfeliuenc.

Sí que és cert que a mesura que marxaven jugadors d’altres anaven arribant. Això ens va permetre aconseguir més capacitat de lluita. Si fem una mescla entre la plantilla que va començar i la que va acabar la temporada, crec que hauríem tingut algunes opcions de salvar-nos.

La millora que va patir l’equip potser també es deu al fet que els joves que van arribar al final van adquirir més compromís. És així?

És cert que m’he endut alguna decepció amb algun jugador, tot i que no els hi podia exigir el mateix grau de compromís que jo tenia amb el club. M’hauria agradat que gent en la qual havia dipositat tota la meva confiança hagués seguit a la Grama. L’equip estava format per jugadors que venien de Segona i Primera Catalana i amb dos o tres suplents habituals de Tercera Divisió. Quan dic dos o tres suplents, significa que eren dos o tres suplents. Quasi no havien tingut minuts.

D’aquesta darrera fase de jugadors que has tingut, quins han progressat més?

Per exemple José Manuel Ríos. Quan va arribar al club semblava impossible pensar que havia jugat a l’Espanyol i al Juvenil del CF Badalona. No era ell, però al final ha tornat. Ell és un dels que més ha millorat. També podria parlar del compromís dels jugadors del filial d’assumir que una setmana podien estar jugant amb nosaltres i la següent ni anar convocat. Per altra banda, Víctor ha progressat molt, i Brian i Jona han tingut una capacitat d’aprenentatge espectacular, jugant de laterals quan han actuat tota la vida com a extrems.

Perdre 12 partits per la mínima diu que l’equip ha competit quasi sempre?

Mira, intentaré seguir un ordre per enumerar els únics partits on no hem donat la cara. La derrota patida a Terrassa, la patida a casa contra el Santboià, els dos partits contra l’Europa i la derrota al camp de la Pobla de Mafumet. En la resta de partits, crec que hem competit i em sento molt orgullós de com ho fem fet.

Heu tingut molts problemes en la vostra rutina diària de treball?

He tingut problemes a nivell personal i a l’hora de treballar. A títol personal, jo hi ha algunes setmanes que puc arribar a tenir quatre feines diferents i en la que no he cobrat, que és la Gramenet, és on més temps he dedicat. Preparar partits amb vídeos, analitzant al rival, fent presentacions amb el plantejament tàctic, etcètera.

Ens hem tirat tres o quatre mesos entrenant amb deu pilotes, i havíem de preparar els entrenaments perquè no es notés. A vegades també havíem de demanar petos a la Fundació Grama. És cert que finalment el club va fer un pas i es va comprar material. Però la principal dificultat que hem patit és conviure amb la por de no tenir jugadors suficients per competir. Els temes personals o de material, al final són els menys importants, perquè la Gramenet és el meu club.

La bona sintonia amb el teu segon entrenador, Ramón Carranza, ha estat clau per poder tirar endavant?

No només amb ell, sinó amb tot el staff tècnic. Que nosaltres fóssim una pinya ha fet que els jugadors ho vegin i també s’uneixin. A vegades havíem d’anar al bar d’aquí al costat del camp a pagar un sopar per tots i per fer equip, després d’una derrota. Els sopars s’organitzen en la derrota, no en les victòries. La pinya del cos tècnic s’ha traslladat al vestidor. A mi m’agrada el bon ambient, però no és fàcil crear bon ambient per treballar sota pressió.

Quina rutina segueix Toni Díaz per preparar un partit?

El procés comença el dissabte anterior al partit, que és quan vas a veure al rival si juga en algun camp pròxim a Barcelona, normalment a Sant Feliu o a Vilassar de Mar. Després del nostre partit, faig un petit muntatge de vídeo per analitzar les nostres errades durant el primer dia d’entrenament, que era el dimarts. A partir d’aleshores treballàvem en funció de les situacions de partit del proper cap de setmana.

Després editàvem un vídeo amb els punts forts del rival, amb fases d’atac, defensa, transicions, estratègia, etcètera i també ho treballàvem als entrenaments. Dijous visionàvem el vídeo del rival i divendres fèiem una presentació amb diapositives de les armes que havíem d’utilitzar nosaltres en funció de com atacava i defensava el rival. Aquesta era, més o menys, la nostra setmana.

Creus en la figura de l’entrenador com a líder, o opines que el tècnic s’ha de quedar en un segon pla?

Evidentment s’ha de liderar. Perquè si no estàs acabat. Quan el vestuari necessita calor cal posar en marxa la calefacció i quan necessita fred s’ha d’activar l’aire condicionat. Tant a nivell individual com col·lectiu. La temperatura ha de ser l’adient per aconseguir bon rendiment. L’entrenador ha de córrer i demanar als jugadors que el segueixin.

No pots exigir i tu ser el primer que no corres. Jo aquesta temporada no he parat de treballar. El pacte era aquest. El jugador sap que a mi no m’estan pagant i jo sé que a ell tampoc. Per tant, si ells veien com treballava sense rebre un euro, ells es sentien obligats a donar-ho tot. Simplement per respecte al grup i per amor cap al futbol. Aquest any el que ens ha unit a tots ha estat la passió.

T’has sentit sol?

Doncs no et puc dir que no. Jo he hagut de fer de director esportiu i m’he hagut de discutir amb altres equips per jugadors. No hi havia ningú que donés la cara pels jugadors en aquells moments; només jo. També necessitàvem alguns missatges d’ànim en alguns moments. No quan es guanyava, sinó quan perdíem partits. No fa falta venir al camp del Cornellà per felicitar la nostra victòria, però ningú et ve a donar ànims quan perds. Aquesta temporada, en molts moments no hem rebut ni ànims de llàstima.

Els ànims han arribat quan tot estava pràcticament decidit. Ha arribat tard, però almenys s’ha reaccionat. Com a entrenador ha estat un any duríssim, i s’hi trobés un altre superlatiu el faria servir. És cert que Manel, el nostre delegat, ens ha ajudat en tot allò que ha pogut, i Toni, el responsable de material, doncs també. Almenys durant els dies de partit hem pogut anar uniformats, cosa que durant la setmana no passava. Entrenàvem amb samarretes de la Damm, del Rubí, del Vilassar, del Badalona…Realment el més important era anar vestits de la Grama el diumenge.

Per què has decidit marxar de la Gramenet?

Perquè la situació era insostenible i inaguantable en tots els sentits. Li he dedicat més hores a la Grama que a les feines que em permeten viure i pagar el lloguer. Jo no puc continuar en aquestes condicions. He après molt com a tècnic competint a Tercera i he pogut descobrir 25 formes diferents de jugar a futbol. Per mi el més fàcil hauria estat sortir de club a mitjans de temporada i va haver-hi un moment que ens va passar pel cap. No li desitjo a ningú; ni al meu pitjor enemic.

I l’any vinent espero que la Grama pugui competir, però la meva capacitat d’ajuda s’ha acabat. Estic molt agraït als socis que ens han donat suport i que ens han respectat, i crec que ells es queden amb la meitat de la informació que haurien o voldrien saber. A vegades s’han de prendre decisions i ara toca. He de dir que estic encantat d’haver defensat l’escut de la Gramenet.

Marxes trist o decebut amb certes persones?

Decebut no és la paraula; potser trist. Sí, perquè a vegades miraves al teu voltant i semblaves el protagonista de la pel·lícula Nàufrag. Només tenies la pilota que t’acompanyava i als jugadors. Ells volien guanyar i nosaltres estàvem obligats a posar en pràctica tots els mecanismes possibles per aconseguir-ho. També és cert que m’hauria agradat rebre un agraïment per part de la majoria de futbolistes, per haver confiat en ells per jugar a Tercera Divisió. La humilitat és la qualitat humana que sempre ha d’estar present en tothom, perquè per sobre de tot som persones.

L’any vinent on entrenaràs? S’ha parlat de la Fundació Grama com a possible nou destí…

És correcte. La Fundació Grama és una de les nostres opcions. Crec que és un club que està creixent i que té una estructura professional molt interessant. Aquesta és una de les opcions i després tenim una altra proposta. Hem de valorar si busquem la immediatesa o si volem apostar pel futur. No tinc ofertes de Tercera Divisió. És un club de Primera Catalana; i després la Fundació. Vull solidesa, treball i compromís.

Per tant, no busco diners, sinó tenir eines per treballar. Treballar a la Fundació Grama em faria il·lusió perquè és un projecte a Santa Coloma. Identificar-te amb un club així en una ciutat treballadora com Santa Coloma penso que és important. Anirem on creiem que el nostre futur estarà més assentat.

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,747FansAgradda
1,364SeguidorsSeguir
3,315SeguidorsSeguir
17SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM