09/05/2014 – El jugador de Priego de Còrdova ens parla sobre la temporada de l’equip, sobre la seva terra i opina, entre d’altres qüestions, sobre el procés sobiranista que viu Catalunya.
Físicament com estàs després d’un últim mes on has patit diverses lesions?
La veritat és que el darrer mes ha estat fotut. He tingut diverses lesions de poca importància, però que han impedit que pogués jugar al cent per cent. Ara ja no tinc quasi cap molèstia i estic entrenant bé. Estic preparat per afrontar el partit de divendres.
Has patit molt a la pista, havent d’ajudar a l’equip sense estar bé?
Home, una mica sí. He hagut d’anar fent. Quan un no es troba bé es pateix sempre, perquè veus que no estàs a màxim i que no pots ajudar com voldries als companys. Però bé, jo sentia que havia d’estar dins de la pista ajudant als companys com fos i per això vaig decidir jugar tocat.
Què té aquest Marfil per fer la temporada que està fent?
Jo penso que el factor principal és que ja teníem un bon bloc des de l’any passat. Això fa que ara ens coneguem molt millor i que sapiguem més a què juguem. Aquest any cada jugador sap què necessita el company en un moment concret i això ens ha fet més forts. L’any passat ens va costar molt adaptar-nos, perquè érem un grup molt nou. Tot aquell procés ens va fer madurar com a grup.
Perceps que els jugadors heu madurat?
Sí. Crec que hem anat agafant experiència a la categoria a mesura que hem anat tenint minuts. Jugar partits importants fa que els jugadors fem un salt de qualitat. L’any passat l’equip ja va funcionar, perquè el club portava diversos anys lluitant per no baixar. Opino que aquest any hem fet un pas més. Individualment som millors i com a equip ens hem consolidat a la zona alta.
Com es gestiona haver d’anar a moltes pistes i ser el favorit?
Bé, nosaltres tampoc ens ho prenem així. Sabem que sempre cal donar el cent per cent en cada partit per obtenir un resultat positiu. Ni molt menys ens creiem superiors a ningú pel simple fet d’anar quarts. Si no anem a totes, no guanyem segur. Afrontem cada partit com un bloc unit i amb ambició. Si ens comencem a sentir superiors, començarem a perdre.
Quin partit s’espera Rafa López divendres contra Magna Navarra?
Uf. Magna Navarra és un rival molt complicat. Té a jugadors molt bons a títol individual. Ja ho vam veure en el darrer partit que vam jugar aquí a casa. Va ser un partit de qualitat i sobretot molt intens. Penso que ells voldran dur la iniciativa, perquè per Magna és vital assegurar el primer partit per tenir opcions de passar a semifinals.
Vist des de fora, sembla que hi ha una gran sintonia al grup. Això és clau?
Tenir una bona relació és fonamental, tant a la pista com fora. En equips superiors, com el Barça, Inter i Pozo, a vegades si no hi ha molt de feeling entre els jugadors inclús es pot guanyar. Només amb la qualitat individual que tenen ja és suficient. En el nostre cas no. Sabem que si no anem tots a una seria impossible haver obtingut els resultats que hem aconseguit aquest any. Al cap i a la fi, quasi tots som jugadors amb poca experiència.
Com va entomar el vestidor la confirmació de la baixa de Dani Salgado?
Bé, tots vam tenir clar que jugar sense Dani Salgado ens afectaria, perquè ell es carregava a l’esquena bona part de les tasques ofensives. Però des del primer minut vam tenir una actitud positiva. Sabíem que estàvem capacitats per tirar endavant, perquè la temporada de Marfil és fruit del treball que està fent tot el grup, independentment de les xifres individuals. L’equip va assumir la seva lesió amb ganes de demostrar coses i crec que hem fet una segona volta molt bona.
Què és el que més t’agrada d’un club com Marfil Santa Coloma?
Doncs la naturalitat amb la qual es tracta a la gent. M’ha sorprès molt. El tracte que el club m’ha dedicat ha estat impecable i des que vaig arribar tot han estat facilitats. Em sento com a casa i això és culpa del club. Em sento valorat i respectat. Sento que Santa Coloma comença a ser com la meva segona casa. Sentir-se estimat pel club, pels companys i per l’afició és bàsic.
Vas arribar a Santa Coloma per créixer i després de tres anys en quin punt està la teva carrera?
Home, el somni de tots els jugadors que practiquen el futbol sala és poder arribar a un dels tres grans. En aquest sentit sóc ambiciós. Però a Marfil, després de superar el procés d’adaptació, sempre he vist que tot ha anat a més. Estic molt bé aquí i crec que això es tradueix a la pista. Mai es pot saber exactament el temps que em quedaré, perquè les aspiracions de tothom són les d’arribar a un dels grans. De totes maneres, a Marfil sempre li hauré d’agrair per tot allò que m’està donant i em donarà.
Rafa López és llicenciat en Magisteri. Creus que és bo pels esportistes d’elit cuidar la seva formació acadèmica?
Sota el meu punt de vista, i tenint en compte que jo he estudiat, et diria que sí. Sempre he tingut clar que volia jugar a futbol sala, però també m’havia d’assegurar un futur a nivell professional. Estudiar t’obre portes pel futur. Jo li recomano a tothom que tingui l’oportunitat que es formi, perquè desgraciadament el futbol en actiu dura pocs anys. Jo estic molt content de tenir la meva carrera, perquè m’agraden els nens i m’encanta la docència. El dia que deixi de jugar, doncs em dedicaré a ser mestre.
Comparteixes el pensament que diu que els esportistes d’elit viuen en un altre món?
En el meu cas penso que no. Avui en dia, excepte el futbol i alguns equips concrets, amb la crisi que hi ha a Espanya la majoria d’esportistes tenen un sou que els permet viure bé, però ni molt menys tenir una renta per tota una vida. Per això penso que ara més que mai cal assegurar-se un futur a nivell acadèmic.
T’agrada aportar coses a la teva comunitat i estar pendent del dia a dia del teu poble (Priego de Còrdova)?
Doncs mira, justament la setmana passada vaig presentar la nova edició del campus de futbol sala que faig a Priego. Ho parlo molt amb els meus amics i amb coneguts que em paren pel poble. Jo sempre els dic que ho faig perquè m’agraden els nens; ja m’ho vaig passar molt bé fent les pràctiques de magisteri i crec que puc aportar coses.
A més, si puc ensenyar als joves del meu poble algunes coses sobre el futbol sala, doncs millor que millor. A mi m’encanta. Aquest és el segon any que ho organitzo i la veritat és que estic molt orgullós del projecte. M’agrada que al poble es facin activitats esportives pels nens. Molts pares em diuen que és un orgull que jo dediqui el meu temps a ensenyar-los coses, però realment qui s’ho passa millor sóc jo. Cada dia t’aixeques amb un somriure.
Quan viatges a casa, notes que la crisi ha afectat més allà que a Santa Coloma, per exemple?
Aquí, sent una ciutat gran, sembla que sempre tens més recursos o oportunitats per treballar. A Andalusia la crisi està sent molt dura, però tampoc és gaire diferent de la resta de comunitats autònomes. Al poble sí que es nota molt, perquè pràcticament es viu tot l’any de la recollida d’oliva. Quasi no hi ha turisme. Les oliveres ens fan treballar durant bona part de l’any.
Rafa López ha hagut de treballar mai la terra?
He tingut la sort de no haver-ho de fer. Dic la sort perquè és una de les feines més dures i sacrificades que existeixen. M’agrada sentir-me identificat amb aquest àmbit, però per sort m’he pogut dedicar a jugar a futbol. Conec de primera mà com n’és de dur, perquè la meva família ha de treballar moltíssim per tirar endavant. Si en algun moment ho he de fer, ho faré molt orgullós, perquè els andalusos som així: treballem la terra.
Com es viu allà a Còrdova tot aquest procés que viu Catalunya? Què en pensa un futbolista que ja porta tres anys convivint a Santa Coloma?
Tot depèn dels ideals de cada persona. Si és una mica més de dretes, hi estarà en contra i si la persona amb qui parles és més d’esquerres, doncs et dirà que li sembla correcte. Jo intento mantenir-me una mica al marge. He de dir que des del primer moment que vaig venir a Catalunya sempre m’he sentit molt estimat i respectat.
Mai he discutit amb ningú per política. Al final jo valoro a les persones, i no el moment que viu la comunitat. Aquí he conegut a catalans amb arrels catalanes i a catalans amb arrels andaluses. Em quedo amb el respecte amb el qual tothom s’ha dirigit a mi. Jo quan vaig a Andalusia explico això. Que sempre m’ha tractat tothom molt bé, independentment del moment que ara es viu. Ara sembla que Catalunya es vol independitzar i penso que ha de ser la gent d’aquí qui decideixi què és el millor per ells. Sempre s’ha de mantenir l’entesa entre tots i el respecte.
I el català ja el controles?
Home (riu), el català el vaig aprenent. La veritat és que l’entenc perfectament i ara el pròxim pas serà començar a parlar-lo. Em costa encara perquè he de pensar abans de dir alguna cosa, com amb l’anglès. Em costa arrancar. La carrera de Magisteri la vaig estudiar a Galícia, quan jugava a Lugo, i vaig aprendre el gallec sense problemes.
I la darrera. Veurem a Rafa López més temporades a Marfil? És un bon lloc per seguir evolucionant?
Mai se sap què pot passar en això del futbol. Ara mateix la situació actual que tinc és la que em fa feliç. Estar aquí em fa estar content. El meu objectiu és intentar arribar a un dels grans, perquè això ho vol tothom, però ara em sento molt còmode i estimat.
