spot_img
spot_img

Óscar Redondo: “Proposarem un futbol participatiu i de possessió”

26/08/2016 – El nou tècnic del Catgas Energia es prepara per debutar en una banqueta professional després d’una exitosa carrera i d’entrenar el filial de l’entitat.

El canvi de cicle ha arribat. Un cop superada una etapa de múltiples èxits esportius sota el comandament de Xavi Passarrius, ara el Catgas Energia inaugura una nova era: la d’Óscar Redondo. L’exfutbolista colomenc afronta la difícil missió d’ampliar el protagonisme dels jugadors de la base al primer equip i d’implementar un estil de joc de més elaboració que mantingui el nivell competitiu que ha tingut el club. Jugadors emblemàtics com Rubén i Adolfo ja no són a Santa Coloma. Ha arribat el moment d’escriure nous capítols esportius.

De quina manera afronta el repte d’entrenar l’equip que el va veure néixer com a futbolista?

Ho he dit des del principi. Dirigir el Catgas és un repte molt emocionant, però per a mi suposa adquirir una responsabilitat enorme. No entrenaré un club qualsevol. Dirigiré el meu club i a la Primera Divisió. És el lloc on vaig debutar, on em vaig retirar i on he començat a entrenar en una categoria com la Segona ‘B’. La il·lusió és màxima i espero complir amb les expectatives de les persones que han confiat en mi.

Com va reaccionar davant la proposta del club?

La veritat és que va ser una situació una mica estranya. L’entitat va comunicar que Xavi Passarrius no continuaria la pròxima temporada i, a més, es va anunciar que es començaria a negociar amb mi per veure si jo em podia fer càrrec de l’equip. Jo no en sabia res. Me’n vaig assabentar per les xarxes socials. Recordo que vaig sentir una alegria immensa, només pel fet que el club hagués pensat en mi. Un cop ens vam reunir amb el president i amb Juan Carlos León, vaig tenir molt clar que volia assumir aquest repte, tot i tenir clar la dificultat que implica tornar a ficar-se dins del món professional.

Què li ha demanat la directiva? Quin projecte vol construir?

El primer de tot i més important: que es treballi al màxim. Tant el Vicenç com el Juan Carlos volen veure el mateix que s’ha fet al filial durant els darrers quatre anys, però ara en un equip professional. Buscarem una forma de joc molt definida i continuarem confiant en la base. Volem que els joves que tenim a la casa puguin debutar amb facilitat i tenir oportunitats per consolidar-se a Primera.

Es canviarà el clàssic joc vertical i ràpid per un estil de més possessió?

Sí. No jugarem de forma tan vertical. Proposarem un futbol sala més participatiu i de més possessió de pilota. Vull que el meu equip sigui protagonista en el joc i que tingui moltes variables. Això és el que a mi m’agrada veure com a entrenador. El joc serà molt similar a l’estil que ha tingut el filial en els darrers anys.

Què espera de les tres incorporacions que han arribat?

En primer lloc, crec que Maxi necessitarà passar per un procés d’adaptació. Tot i que fa molts anys que juga a Europa, mai ha competit a la nostra lliga. Ell té una característica molt bona i que segur que l’ajudarà. És un competidor nat, igual que Rafa López. Maxi és un jugador que mai para; puja i baixa la pista i té molta arribada en atac. Crec que ens aportarà caràcter. Pel que fa a Javi Rodríguez, parlem d’un ala esquerrà amb molta capacitat d’associació. Ens serà útil en la creació. Tot i no ser un gran golejador, sí que és un futbolista que genera moltes situacions ofensives pels companys. Per últim, penso que la polivalència de Sergio González ens anirà de meravella. A l’hora d’associar-se, és un dels millors de la categoria. Té gol, compta amb una gran tècnica i sempre ha estat important allà on ha jugat.

Després de la marxa de Rubén i Fabián, quins jugadors cobriran la posició de tanca?

En un club com el nostre, que econòmicament no té tot el que ens agradaria, sempre et deixes alguna cosa per fitxar. És cert que ens hem quedat sense un tanca pur, però penso que la plantilla té jugadors que poden assumir un rol similar. Rafa López i Sepe són dues bones opcions, igual que Maxi i Javi Rangel.

Adolfo s’ha incorporat definitivament al Barça Lassa. El preocupa que l’equip noti en excés la seva absència?

És cert, ens pot passar. Adolfo és un futbolista que havia estat clau en els darrers anys, sobretot en les dues últimes temporades. Tenia un pes ofensiu vital dins de l’equip i quasi sempre era ell qui apareixia per desencallar partits complicats. El seu lideratge serà complicat de cobrir, perquè en el mercat no hi ha un substitut natural d’Adolfo. Parlem d’un jugador diferent; especial. Crec que notarem la seva marxa, però estic convençut que en la plantilla que tenim poden aparèixer altres futbolistes que aportin en atac.

Quin rol li agradaria donar a Javi Rangel i Eric Pérez en el seu segon any a Primera?

Voldria que juguessin un paper de futbolista de la primera plantilla; igual que la resta de companys. Si treballen, gaudiran de les mateixes oportunitats que qualsevol altre jugador. Estic convençut que tenen nivell per ajudar-nos en tots els partits de la temporada. M’agradaria donar-los minuts cada setmana.

A què li dóna més importància: a ampliar el pes del planter al primer equip o a aconseguir entrar a la Copa i al play-off?

És evident que a tots ens agradaria veure el Catgas el més amunt possible en la classificació. Però ara mateix crec que el projecte és el més important. Amb el president volem construir una trajectòria de tres temporades i consolidar una nova forma de joc. Per mi és bàsic que alguns dels jugadors de la base que ja són a la plantilla o els vinculats puguin fer el pas definitiu i consolidar-se a Primera al llarg dels pròxims tres anys. Això no implica que també puguem ser capaços de ser a la Copa i al play-off. Aquesta temporada el club no ens ho ha exigit, però nosaltres competirem al 200 per cent per fer el millor paper possible.

Es retroba en un vestidor professional amb un gran amic com Dani Salgado. Havia imaginat poder ser el seu tècnic?

La veritat és que alguna vegada ho havíem parlat, però sempre amb to de broma. Ho espero viure amb la màxima naturalitat possible. Amb el Dani hem tingut una relació d’amistat des que érem gairebé nens, però això no m’impedirà veure’l com un futbolista més de la plantilla. Quan sortim del pavelló, estic segur que seguirem tenint la mateixa relació de sempre, però hem de saber diferenciar l’àmbit personal del professional. Al principi es farà una mica estrany, però al filial ja he viscut alguna situació semblant.

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,747FansAgradda
1,364SeguidorsSeguir
3,315SeguidorsSeguir
17SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM