spot_img
spot_img

No canvieu mai (0-4)

24/05/2014 – Marfil Santa Coloma cau derrotat al Jacint Verdaguer contra Inter Movistar, sent superior al rival i errant moltíssimes ocasions davant d’un Herrero superlatiu.

L’equip de Xavi Passarrius fa una demostració d’estil contra el principal candidat a guanyar la lliga. No s’ha pogut guanyar, però el domini, la pressió i la fam de triomf han sigut colomenques.

Durant la primera meitat, Marfil patiria un càstig excessiu, vistes les ocasions i la pressió realitzada sobre Inter Movistar. En una jugada aïllada de Bateria, després d’una recuperació a mitja pista, els verds marcaven l’únic gol dels primers 20 minuts de partit (3’), però abans ja havien hagut de veure com Rubén enviava un xut a la creueta i com Sepe estava a punt de superar a Herrero després d’una deixada de cap d’Adolfo (2’).

Marfil estava fent un esforç titànic, anant a buscar a un Inter més erràtic de l’habitual i amb dificultats per trobar espais. En atac, els colomencs sempre es trobaven amb un Herrero molt segur. El porter d’Inter treia un peu providencial en una rematada de Segura, refusava un xut de voleia d’Adolfo i treia una fuetada creuada de Martel (10’).

Els de Xavi Passarrius s’estaven mereixent empatar, però l’esfèrica no volia entrar. El conjunt de Santa Coloma fins i tot disposaria d’una triple ocasió claríssima en una mateixa jugada d’atac i ni Sepe, ni Adolfo ni Rafa López encertaven a l’hora de marcar (12’).

Per part visitant, un cop de cap d’Ortiz i una bona jugada col·lectiva que culminava amb Adolfo traient la bola de dins amb la punta de la bota, serien les accions més destacades a nivell ofensiu. Abans del descans, Marfil veia com Inter també li treia una pilota sota pals i com tres mans realment clares no eren xiulades pels àrbitres; sobretot una de Ricardinho.

A la represa, Marfil sortia menys endollat i Dídac havia d’intervenir en un xut de Pola, que s’havia quedat sol després d’un cop de taló de Bateria (21’). Tot seguit, el mateix Bateria enviava un xut al pal, però superats uns primers minuts de nervis, els colomencs tornarien a recuperar el control.

Llavors, igual que a la primera meitat, Herrero s’erigiria en l’heroi d’Inter Movistar. El porter visitant acabaria sent el millor jugador del partit, aturant totes les ocasions possibles d’imaginar. Martel, Adolfo, Segura i Rubén es veurien incapaços de superar la muralla construïda pel porter madrileny.

Inclús Panocha veuria com una falta indirecta servida per Sepe i rematada per ell a porteria s’estavellava amb el travesser (35’). L’afició de Marfil no s’ho creia. S’estava passant per sobre d’Inter en tot, però la pilota no volia entrar de cap manera.

Després d’alguns incidents a la graderia a causa de la tensió, 30 segons de desconcentració per part colomenca serien suficients perquè Rivillos marqués el 0 a 2 (36’). El partit s’acabaria de la pitjor forma possible. Un final realment dur d’assumir per un Marfil que havia estat superior al rival.

Amb el 0 a 2, Xavi Passarrius feia sortir a Sepe de porter jugador, i en una errada servint des del centre del camp Inter recuperava la possessió i marcava el 0 a 3 de la mà de Rafael (36’). En només un minut, els de Jesús Velasco havien quasi sentenciat l’eliminatòria. Finalment, el mateix Rafael matava del tot les aspiracions colomenques de ficar-se dins del partit, també amb Sepe estant sota pals (38’).

Amb el xiulet final, les llàgrimes de jugadors com Adolfo i Sepe feien emocionar a tot el pavelló. L’afició es quedaria dempeus per aplaudir a un equip que encara ha d’anar a Madrid a mirar d’aconseguir un miracle. Les coses no sempre surten com un vol. Cal aprendre i pensar en positiu. Aquest projecte encara té molta vida. No canvieu mai.

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,747FansAgradda
1,364SeguidorsSeguir
3,315SeguidorsSeguir
17SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM