14/01/2015 – El Jacint Verdaguer viu un partit màgic i arrossega al conjunt colomenc a somiar amb una final de Copa del Rei després de destrossar la defensa del Pozo.
En una de les millors entrades de la temporada, Marfil i el Pozo disputarien un partit d’alt voltatge. Un duel memorable, intens i plagat d’alternatives. La fortalesa mental dels colomencs s’aniria imposant amb el pas dels minuts, reforçants per l’actuació d’un estel·lar Dídac Plana.
Als locals els costaria habituar-se a la pressió a tres quarts de pista plantejada per Duda. L’entramat defensiu del Pozo, el millor de la LNFS fins al moment, dificultava la creació a la sala de màquines colomenca, però inclús així Marfil encetava el duel creant perill.
En una clara errada del Pozo a l’hora de moure l’esfèrica, Adolfo es quedava a les portes de plantar-se tot sol davant Fede (1’). A l’altre cantó de la pista, la mobilitat de Raúl Campos també generava moltes dificultats a Marfil, fet que obligava Dídac Plana a intervenir tirant de reflexos (2’).
Entre Campos i Dani Salgado se seguirien repartint el protagonisme ofensiu dels dos equips, però Dídac, Fede i la mala punteria impedien que el marcador es mogués. L’equip de Xavi Passarrius patia a l’hora de sortir jugant, sobretot en passades arriscades pel centre que el Pozo recuperava per finalitzar la jugada amb accions ràpides i verticals.
En una d’aquestes, Álex remataria fregant el pal (6’), però el conjunt de Xavi Passarrius també presentava alternatives. Dani Salgado, catalitzador del joc creatiu de Marfil, assistia de cullera per l’arribada d’un Sepe que impactava de voleia, tot i que a bola no acabaria d’anar entre els tres pals (8’).
Després de deu minuts inicials en els quals Dídac Plana havia estat clau, Marfil començaria a agafar-li el pols al partit. En una recuperació de bola que es convertia en rematada, Rafa López estaria a punt de marcar (11’) i, tot seguit, el Pozo oferia la rèplica en un cop d’esperó d’Álex que Dídac refusava amb els peus (13’).
Les intervencions salvadores del porter maresmenc donaven confiança a Marfil per arriscar en atac. Sobretot després d’una mà miracolosa davant Miguelín, el qual cantaria el gol massa aviat veient-se tot sol al contraatac i sense cap jugador que el marqués (15’).
Amb Dídac Plana fent de superheroi arribarien els millors minuts de Marfil. L’equip de Passarrius trobaria la tecla per superar la pressió del Pozo i tocar amb certa comoditat. Fruit d’això, els pupils de Duda es carregarien de faltes i, just després de cometre la cinquena, els visitants es toparien amb el primer gol del duel.
En una definició superlativa, Eric Martel es desfeia del seu marcador trepitjant la bola i girant sobre si mateix per enviar l’esfèrica al fons de la xarxa amb un xut de punxot que es colava per sota les cames de Fede (16’). Després de posar-se per davant, Dídac tornaria a salvar els mobles interceptant un xut de Franklin. L’aturada del porter local suposaria el pròleg del 2 a 0, novament marcat per Nakata transformant un doble penal (17’).
La màgia de Marfil es començava a desfermar sobre el parquet, mentre el Pozo, cada vegada més apagat, sucumbia amb les ràpides transicions iniciades pels catalans. Dani Salgado, inspiradíssim a l’hora d’assistir als companys, s’inventava un túnel preciós per superar una entrada d’Ique i deixar tot sol a Adolfo, el qual es topava amb el cos de Fede (20’).
La primera part del partit moria amb una nova oportunitat per l’equip de Xavi Passarrius. En aquesta ocasió era Sepe qui desfeia la defensa murciana i enviava el seu xut per la línia de fons quan Fede ja estava a terra (20’).
La maquinària no s’atura
Tot i la gran primera part realitzada, l’avantatge de dos gols encara era curt per poder abaixar el pistó. El Pozo Múrcia sortia decidit a completar la remuntada, però xocaria amb l’efectivitat d’un Marfil en estat de gràcia. En una anticipació increïble de Dani Salgado, el pivot colomenc controlava amb el pit per marxar de la pressió rival i afusellava la porteria murciana per fer el tercer (22’).
El Jacint Verdaguer embogia per moments, mentre Dídac s’ajudava del pal per desviar a córner una rematada acrobàtica de Franklin (28’). Amb el pas dels minuts, el Pozo aniria guanyant la lluita per la possessió, tot i que Marfil explotava l’arma del contraatac per seguir creant perill.
Després d’un avís de Rafa López (31’), Sepe recuperava una nova pilota en camp propi i la cedia perquè Salgado iniciés la contra del 4 a 0. Seguint la jugada a la perfecció, Eric Martel apareixia al segon pal en el moment just per tal de rebre l’assistència de Nademe i ampliar distàncies (31’).
A Marfil li sortia absolutament tot i tots els jugadors es veien amb forces per crear. Fins i tot Albert Segura s’unia a la simfonia ofensiva del conjunt colomenc, rebent una passada interior de Salgado, retallant i enviant una canonada imparable a l’escaire de la porteria de Fede (34’).
Amb el 5 a 0, el Pozo reaccionaria gràcies a un xut exterior d’Adri (34’), però el 6 a 1 de Rubén no tardaria gens a arribar (36’). Ja en el tram final del partit, les forces de Marfil començarien a desaparèixer. Els jugadors colomencs es mantenien a pista al límit de les seves possibilitats, fet que passaria factura durant els darrers compassos del duel. En dues errades defensives, Lima retallava distàncies fins al 6 a 3 final, resultat que deixa oberta l’eliminatòria per la tornada a Múrcia (4 de febrer).
La comunió vestidor-afició seria total a la conclusió de duel, amb el públic premiant als jugadors amb una sorollosa ovació. L’única nota negativa ha estat la possible lesió d’Adolfo. L’internacional colomenc ha acabat el partit amb el turmell inflamat i amb evidents signes de dolor. S’espera, però, que no sigui res greu i que el somni col·lectiu pugui continuar.
