spot_img
spot_img

Les Oliveres, un barri sense botigues

Són aquells edificis de color verd que es veuen perfectament si algú condueix per la Ronda de Dalt, just a sobre de la Cacaolat. Icònics, diríem, ja que suposen una referència pels ciutadans i ciutadanes de tota l’Àrea Metropolitana. Són un símbol, una marca característica de Santa Coloma, però, sobretot, són Les Oliveres.

Poc més de 3.000 habitants

3.242 persones censades. Són les dades proporcionades per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, dades del 2018, sobre la població del barri. “Això és com un poble. Nosaltres aquí ens coneixem pràcticament tots i totes i ens assabentem de tot el que passa aquí al barri”. Les paraules del Vicente Sánchez, president de l’Associació de Veïns i Veïnes, refermen encara més aquesta sensació de “petit barri”. De fet, podríem aplegar gairebé tot el barri en 3 carrers construïts, sembla, un a sobre de l’altre. Les escales mecàniques (tota una victòria) comuniquen els 3 carrers, els 3 pisos, i donen treva a una població més aviat envellida. “El barri ha millorat un 200%, tenim les escales mecàniques i tenim un microbús”, comenta a aquest Diari el Manuel Ruano, membre de l’AV i veí de Les Oliveres des de fa anys. Unes millores que han facilitat la vida diària, tenint en compte els carrers empinats que formen la zona i la situació d’aïllament territorial en què es troba Les Oliveres. “També hem lluitat molt per tenir una bona educació i hem aconseguit que vinguin bons professors”. De fet, el petit barri compta amb dos centres escolars: el col·legi Lluís Millet i l’EBM Les Oliveres.

Cap botiga per comprar el pa

Així expressa el veïnat del barri la seva major preocupació en aquests moments (i no és la Covid). “Hem de baixar a Singuerlín fins i tot per a comprar el pa”, expressa la Rosalía Furones, també veïna i membre de l’AV. “Necessitem una botiga perquè som el barri més vell de tota Santa Coloma”, afegeix Ruano.

I és que precisament el teixit comercial no és el més destacable del barri. Cap botiga de roba o d’alimentació queda als seus carrers tan particulars. Tot i això, hi ha negocis que resisteixen. Un exemple és el bar on aquests simpàtics veïns i veïnes del barri apropen a aquest mitjà la realitat del barri. El bar Sevilla està regentat pel Carlos Díaz que, tot i la situació actual, expressa una gran gratitud als veïns i veïnes. “Encara que sigui poquet, cadascú aporta el que pot i quan vam poder obrir de nou, el veïnat venia i m’encarregava menjar per emportar”, explica el Carlos. De fet, el Sevilla suposa el punt de reunió i de trobada de Les Oliveres. Situat en “un segon pis” de l’escala de carrers, unes rampes donen accés al local, que compta, fins i tot, amb una petita terrassa. Tot i això, la incertesa del futur pul·lula pel cap d’en Carlos, així com també pel cap de la majoria d’hostalers o propietaris de negocis. “Per aquí passen totes les generacions. Ara em compren els fills i nets dels antics clients”. Una transició generacional que es troba en perill actualment per la pandèmia.

La joventut no s’implica en les AV

Un problema del que sentim a parlar en tots els barris de qualsevol ciutat. Els i les joves no s’interessen gens per les Associacions de Veïns i Veïnes. “Des de l’AV estem buscant idees perquè els joves s’impliquin i sentin que el barri és seu, igual que la resta. El benestar del barri és un benestar general que afecta a tothom”. El Juan Antonio Sánchez, veí de l’AV, assegura que un dels problemes més greus quan parlem d’aquest tema és l’edat. “No hi ha un interès per mantenir les AV. La joventut no s’implica i no es vol moure”. Unes generacions, per tant, cada cop més allunyades del concepte barri.

A la llista de problemes se suma també el de no tenir un lloc físic, una seu, per a reunir-se, ja que el Casal Municipal es troba tancat fins que les restriccions sanitàries canviïn. Fet que dificulta les comunicacions entre veïnat i, per tant, també amb el consistori.

Les farmàcies resisteixen

Són un dels negocis que no s’han vist afectats negativament per la pandèmia. Més bé, el contrari. Ens ho explica el Guillermo Álvarez, propietari de la farmàcia del barri, la Álvarez Santos. “Va canviar el tipus de treball perquè de cop al mercat apareixen les mascaretes, un producte nou, i cada dia surten certificacions noves. Ho hem de comprovar diàriament i la gent que venia abans només 5 minuts, ara es queda preguntant 20 minuts. Per tant, el volum de treball es multiplica”. També parla d’aquestes noves generacions: “Atenem a molta gent gran, però cada cop més hi ha més joves, s’està donant un salt generacional”.

Un barri, per tant, que ha guanyat moltes batalles, però al que encara li queden algunes per lluitar.

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,747FansAgradda
1,364SeguidorsSeguir
3,315SeguidorsSeguir
17SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM