spot_img
spot_img

La màgia dels nois d’Eulogio obra el miracle (7-5)

04/02/2015 – Marfil Santa Coloma aconsegueix la glòria eliminant al Pozo Múrcia i classificant-se per la primera final de Copa del Rei dels seus 40 anys d’història.

Ho han aconseguit. Contra tot pronòstic i amb el guió de partit més difícil possible, els jugadors de Xavi Passarrius han tret el caràcter de barri per deixar al Pozo sense final. Els de Duda han entrat en l’eliminatòria de seguida, però no han tingut arguments per respondre a l’impecable joc de cinc de Marfil. Santa Coloma ha vibrat des de la distància, veient com el seu equip es negava a acceptar la baixada als inferns i ressorgia amb la seva millor versió.

La pressió avançada del Pozo Múrcia no es faria esperar. Des del xiulet inicial, els jugadors de Duda sortien a mossegar, anant a buscar la recuperació de pilota fins a més enllà de tres quarts de pista. A Marfil li costaria entrar en dinàmica de partit, bé per la pressió ambiental o per l’energia impresa pels locals.

L’excés de passivitat defensiva colomenca permetria a Adri engaltar un xut creuat que obria el marcador (4’). El públic del Palacio embogia amb el primer gol dels locals, però Marfil reaccionaria ben ràpid, recuperant a mitja pista i empatant el duel amb una diana de Dani Salgado (6’).

L’equip de Xavi Passarrius seguiria erràtic a l’hora de dur a terme la pressió en camp contrari i el Pozo aprofitaria aquesta circumstància per tornar-se a situar per davant amb un gol de Lima (7’). Sense temps per digerir el 2 a 1, una deixada de cara cap a Franklin es convertia en el 3 a 1 (8’).

La situació es començava a complicar moltíssim pels interessos colomencs. I és que, després d’un avís de possible lesió de Salgado, el Pozo Múrcia recuperava una bola en camp contrari fent una falta ben clara sobre Sepe que servia per anotar el 4 a 1, obra d’Álex (12’).

Just abans, Rubén havia perdonat en dues arribades claríssimes, i Xavi Passarrius havia d’aturar el partit. Ja amb el joc de nou en funcionament, un travesser de Dani Salgado faria posar la por al cos als de Duda (13’), tot i que entre Dídac i el pal també havien d’evitar el possible 5 a 1 de Franklin (17’).

Amb l’eliminatòria capgirada, la pressió inicial del Pozo es transformaria en l’espera a mitja pista. Els locals buscaven explotar les errades de Marfil per trenar ràpides transicions i ampliar encara més la seva renda. La primera part acabaria morint amb una gran ocasió d’Adolfo, després d’un mal refús defensiu murcià, però l’internacional colomenc no aconseguia dirigir bé l’esfèrica, engaltant-la des de l’interior de l’àrea de Fede (20’).

Un miracle irrepetible

Al descans, la consigna de Xavi Passarrius seria ben clara: “cal seguir agafats al partit”. Marfil, però, rebria dos cops duríssims només començar el segon temps. Semblava que la qualitat del Pozo Múrcia es començava a imposar, després de dos gols quasi consecutius de Bebe i Raúl Campos (24’ i 26’).

Restaven només 14 minuts i l’equip de Passarrius necessitava dos gols per optar a la pròrroga. Tot semblava estar perdut. El Pozo, amb l’afició i tot l’ambient de cara, es mostrava exultant després de ser capaç de capgirar l’eliminatòria, però els jugadors de Duda no comptaven amb el canvi de terç que es viuria a continuació.

Des de la banqueta, i a 13 minuts pel final, Passarrius ordenava la sortida de Sepe per actuar com a cinquè home. L’aposta acabaria sent l’adequada, ja que Marfil acabaria encadenant els millors minuts de la temporada atacant de cinc. Cada possessió ofensiva dels colomencs inquietava la porteria de Fede i els dubtes del Pozo començaven a aparèixer.

Traient forces d’on no n’hi havia, Dani Salgado apareixia per dinamitar l’eliminatòria amb dos gols que situaven el 6 a 3 en el marcador (33’). Per sorpresa de tots, Xavi Passarrius mantindria el porter-jugador a pista, demostrant per enèsima vegada l’ambició que el caracteritza.

Just després d’igualar la sèrie, Sepe engaltaria un potent xut creuat des de la banda dreta que suposava el 6 a 4 (34’). Marfil havia ressorgit, impulsat per la mística d’un Eulogio sempre present en la ment dels futbolistes colomencs. Llavors, seria el Pozo qui hauria d’arriscar, veient perillar seriosament la seva classificació per la final.

En la primera possessió d’atac de cinc, els murcians anotaven el 7 a 4 per mitjà de Lima (35’), quedant-se a només una diana de tornar a dur la capdavantera. Amb tot per decidir, la pressió seria màxima, i Marfil demostraria tenir les idees més clares. Fent una defensa brutal dels atacs en superioritat del conjunt de Duda – amb Dídac sent vital – el conjunt de Xavi Passarrius aconseguiria recuperar una bola clau i transformar-la en el 7 a 5 definitiu (38’).

Dos últims minuts d’infart, defensant-se amb tot, posarien el punt final a l’exhibició de fe i solidaritat de Marfil. El Palacio de los Deportes es rendia a l’equip colomenc després de 40 minuts de futbol sala total, reconeixent el mèrit d’un equip que ha fet història.

Per primera vegada en 40 anys de vida, Marfil Santa Coloma es classifica per una final de Copa del Rei. Es tracta d’un premi més que merescut, sobretot pels anys de feina incansable que Vicenç Garcia ha realitzat al capdavant de l’entitat.

L’energia d’Eulogio Garcia, l’autèntic talismà d’aquest equip, ha servit per omplir d’il·lusió a uns futbolistes que mai han deixat de creure en les seves possibilitats. Tot Santa Coloma serà a Águilas el pròxim mes de maig per enfrontar-se a Inter Movistar, l’altre aspirant al títol de Copa. Tot i l’immens premi que suposa el bitllet per la final, al barri ningú es dóna per satisfet. Marfil vol seguir fent història.

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,747FansAgradda
1,364SeguidorsSeguir
3,315SeguidorsSeguir
17SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM