spot_img
spot_img

Inter Movistar guanya la batalla (0-3)

02/05/2015 – El vigent campió de lliga imposa la seva superlativa qualitat per vèncer a un Marfil Santa Coloma que ho ha donat absolutament tot, però que no ha tingut sort amb el gol.

El somni no s’ha pogut completar. La il·lusió de corregir el títol de lliga perdut l’any 1999 contra Caja Segovia s’ha vist truncada pel poder del millor equip de futbol sala del país. Disposats a anar a la guerra si calia pels seus aficionats, els futbolistes de Marfil oferirien un recital de lluita, fe i superació que acabaria sent insuficient per endur-se la Copa del Rei.

Més habituat a disputar aquesta tipologia de partits, Inter Movistar demostraria des de l’inici voler dur el pes de la final. Els homes de Jesús Velasco, ordenats en defensa i creatius en atac, farien efectiva la seva enorme qualitat tècnica per imposar el seu ritme.

Les combinacions ràpides, amb Cardinal com a punta de llança del joc ofensiu verd, i les diagonals per mitja pista crearien moltes dificultats a la defensa de Marfil, liderada per un Dídac Plana superlatiu durant la primera meitat del duel.

El porter d’Arenys de Mar s’erigiria en un autèntic mur de contenció des del primer minut, refusant la primera ocasió clara de Pola (1’). Només començar, el conjunt de Xavi Passarrius hauria d’agafar aire i patir, veient com Inter Movistar gaudia d’una quàdruple arribada que Dídac, en primera instància, i Adolfo, apareixent sota els pals, impedirien que fructifiqués.

Durant tot el primer temps, a Marfil li costaria en excés sortir amb la pilota jugada. La brillant pressió avançada de la màquina verda obligaria als de Santa Coloma a apostar per moltes accions directes en atac.

Després d’uns primers instants de clar domini interista, el degà del futbol sala nacional oferiria la seva primera rèplica ofensiva. En un córner a favor, Dani Salgado provaria una rematada ben dirigida que Luis Amado trauria del mateix escaire (4’).

Tot i l’avís colomenc, Inter Movistar seguiria aproximant-se amb perill a l’àrea de Marfil. Álex desaprofitaria un mà a mà molt clar (8’) i Cardinal, superlatiu en tot moment, tornaria a fer volar Dídac engaltant un obús després d’un revers (13’).

Per part colomenca, les transicions de Rafa López i un bon intent de vaselina de Dani Salgado també farien patir a la defensa verda. Els madrilenys, però, demostrarien tenir els conceptes d’atac més clars, explotant la corpulència de Cardinal per tal de generar espais.

L’empat es mantindria fins al descans, gràcies a les espectaculars aturades de Dídac Plana. Rivillos (19’), en un xut exterior, i Rafael (20’), rematant una falta, es quedarien a les portes d’inaugurar el marcador, però Inter Movistar també hauria de refusar sota els pals una última ocasió protagonitzada per Dani Salgado (20’).

Tot i arribar al bonus de faltes, Marfil seria capaç d’arribar a l’equador de la final sense encaixar cap gol. Amb només una part del partit completada, les rampes començarien a aparèixer a les files de l’equip de Passarrius, el qual es retiraria cap als vestidors amb molt desgast a les cames (0-0).

Apareix la màgia

Després d’observar des de la banqueta tota la primera meitat, Ricardinho sortiria al rescat del seu equip. Amb el portuguès a pista, el joc ofensiu del bloc de Velasco assoliria una nova dimensió. Més capacitat de passada i d’encarar; i sobretot molta més imaginació.

En la primera bola controlada per l’estrella verda, Inter aconseguiria obrir la llauna. Una passada en diagonal de Ricardinho cap a Cardinal seria rematada pel pivot sense fortuna. El refús, però, cauria als peus de Pola, qui per fi podria perforar el mur construït per Dídac (22’).

La diana interista faria embogir el joc de control vist durant el primer temps, obrint espais a l’esquena de les defenses i ampliant l’intercanvi de cops en atac. En aquest context, Marfil sabria cercar les seves opcions per mirar d’empatar, però la sort giraria l’esquena als jugadors de Xavi Passarrius.

Dani Salgado (28’) i Eric Martel (31’) enviarien dues rematades quasi consecutives a la fusta, i Adolfo tornaria a provar les mans de Luis Amado projectant un gran xut exterior (32’). Les arribades dels homes de negre farien reaccionar al públic de Santa Coloma, mentre Inter Movistar es quedava una vegada i una altra a les portes d’ampliar el seu avantatge.

Els madrilenys, erràtics en la definició, es veurien beneficiats per la seva superior rotació per acabar de sentenciar el títol. Després d’una clara ocasió per empatar d’Albert Segura i de la sortida de Sepe com a porter-jugador, una pèrdua en atac li posaria en safata el 0 a 2 a Luis Amado (37’).

Xutant de porteria a porteria, el mític porter d’Inter Movistar ampliaria el marge del conjunt de Jesús Velasco i Cardinal, en un últim minut de bogeria, establiria el definitiu 0 a 3 (40’).

Amb llàgrimes als ulls, però sense perdre l’esportivitat, els futbolistes de Marfil rendirien homenatge al campió, projectant sobre la pista un passadís més que emotiu. Águilas posa el punt final a una temporada irregular a la lliga, però excel·lent a la Copa del Rei.

A cop de jugar finals, l’aprenentatge del grup creixerà i demà, després de pair el mal tràngol, a tots els parcs de Santa Coloma hi haurà nens orgullosos dels seus ídols. Salgado, Dídac, Adolfo, Nakata, Sepe, Rubén, Rafa López… Tots seguiran inspirant a una ciutat que respira futbol sala.

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,747FansAgradda
1,364SeguidorsSeguir
3,315SeguidorsSeguir
17SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM