spot_img
spot_img

‘Imam’ Lee

07/07/2016 – José Luís Redondo, conegut a Santa Coloma com a senpai Lee, presumeix de ser el cap visible d’una de les famílies més nombroses de la ciutat: la del Karate Can Peixauet.

“Per una persona no violenta, tothom forma part de la seva família”. Aquesta frase il·lustre de Mahatma Gandhi explica de forma nítida i exacta l’essència del Karate Can Peixauet, projecte que naixeria sense més voluntat que la de solucionar un problema de convivència quotidià en una biblioteca municipal.

Tot va començar amb un ‘xoc de trens’ entre un treballador amb coneixements d’arts marcials i un grup de joves encaminats cap a un futur negre i incert. Per tallar d’arrel els actes vandàlics que aquests adolescents cometien a la biblioteca de Can Peixauet, el senpai Lee Redondo els seduiria amb lliçons de karate.

Els joves, encuriosits per la seguretat que transmetia aquell forçut tatuat, es començarien a entrenar al parc fluvial del Besòs. Cap d’ells es podia imaginar que, tres anys després, formaria part d’una família multicultural de 140 alumnes. Tots ells practicants del Kyokushinkay i constituïts en l’Associació Juvenil Karate Can Peixauet.

Avui, el projecte d’inserció social encapçalat pel colomenc Lee Redondo és un exemple de cooperació, tolerància i solidaritat a Santa Coloma de Gramenet. El dojo Can Peixauet compta amb una llista d’espera de més de 40 persones, inclou alumnes de dotze països diferents i té a uns 80 joves més repartits en projectes annexos.

I és que, l’equip d’en Lee no només es dedica a ‘recollir’ adolescents conflictius i en situacions de risc per ensenyar-los els secrets més preuats de les arts marcials sobre el parquet del Pavelló Nou. El Karate Can Peixauet va més enllà, ja que col·labora amb moltes entitats de la ciutat per buscar el bé col·lectiu.

“Des del primer dia em vaig voler aconseguir que els nostres alumnes també poguessin donar classes. Tenia ganes d’expandir la xarxa del karate per la ciutat i d’oferir una sortida laboral als nois i noies del projecte”, destacava Lee Redondo a aquest diari.

Xarxa d’accions paral·lela

Hi ha alumnes del projecte, per exemple, que imparteixen lliçons de karate al Lluís Millet i d’altres que s’integren dins la iniciativa ‘Cap nen sense extraescolar’, cuinada al costat de la FAMPAs de Santa Coloma amb la missió d’oferir classes de karate sense cap cost a l’Institut Puig Castellar als nens i nenes que no disposin de recursos.

Des que va començar a organitzar l’associació, Lee Redondo va tenir clar que volia ajudar i ensenyar a ajudar als seus alumnes. Per aquest motiu, el Karate Can Peixauet s’ha implicat molt en accions solidàries amb els refugiats sirians, carregant camions d’ajuda humanitària que surten cap als camps, i també ha obert un servei de reforç acadèmic a la biblioteca per aquells estudiants que el puguin necessitar.

És hora de volar sol

“La nostra gran virtut és el nostre gran problema. Nosaltres intentem ajudar als nois que més bé es comporten i millor entrenen perquè es fiquin dins del món laboral. Normalment, aquests són els millors karatekes que tenim. Quan troben feina, marxen i ens quedem sense ells per fer classes als centres educatius”, reconeixia Lee Redondo.

Segons el senpai colomenc, “quan veiem que els joves deixen d’estar exclosos socialment els hi demanem que deixin espai pels següents”. Aquest any el projecte ja ha trobat feina estable a 14 persones, xifra molt important tenint en compte el perfil social i a vegades delictiu d’alguns d’ells.

A l’hora de buscar feina, el cop de mà de Roque Pascual, gerent del Complex Esportiu Torribera, està sent clau. Pascual forma part de l’associació construïda per Lee Redondo i s’implica molt amb els joves per oferir-los oportunitats de treball dins de la instal·lació esportiva.

Creuant fronteres

“Estic enamorat d’aquest projecte”, relatava el José Luís en un atac de sinceritat extrema. El nivell d’implicació d’aquest treballador de la biblioteca Can Peixauet és tan alt que, en una ocasió, no va dubtar en comptar un bitllet d’avió per intentar anar a buscar a un noi del projecte que havia estat detingut a Alemanya.

Al final, aquesta persona seria repatriada i, després de rebre un darrer avís per part del ‘mestre’ Lee, podria trobar el camí de l’equilibri. Ara té feina estable i comparteix mèrit amb el cas d’un altre lluitador amb problemes de drogues que va ser acollit a casa de Redondo i que s’ha convertit en subcampió d’Espanya de karate.

“La majoria d’aquests joves em veuen com un referent. A mi m’encanta tenir contacte amb ells i saber que estan bé. A vegades em sento com una espècie d’imam, perquè noto que em respecten i em fan cas”, celebrava el senpai colomenc.

“Crec que un dels nostres grans èxits és que ens estan començant a derivar persones de centres de dia i centres oberts. Per mi això és un orgull, perquè jo no he estudiat per gestionar aquestes situacions”, afegia tot seguit.

La pedra angular

Sens dubte, el karate i la filosofia oriental és la clau perquè tot l’engranatge funcioni. El respecte, la disciplina i l’autocontrol que adquireixen tots els alumnes a l’interior del pavelló es trasllada també al carrer. Prou robatoris, males conductes i actituds violentes; és hora de conviure en pau.

“Coneguts meus de la policia em deien que no era bo que ensenyés karate a aquest perfil de joves; alguns d’ells amb problemes amb la justícia. Ara, després de veure com funcionem, les autoritats ens han felicitat pel canvi que han fet tots ells”, manifestava Lee Redondo.

El José Luís, però, recorda que per ser membre de la família del Can Peixauet cal seguir unes normes estrictes. Respectar l’autoritat i les autoritats; res de drogues ni de baralles i, per suposat, no cometre cap delicte.

A canvi, el projecte ofereix serveis propis d’una ONG: col·laboracions amb la Creu Roja per assegurar la bona alimentació de les famílies dels alumnes i assessorament legal en cas de desnonament. Fins i tot, a una noia magrebí maltractada per ser fumadora li van organitzar un curs esportiu i mèdic amb tota la plana major de la federació IKO1 de karate (la de més prestigi) perquè deixés el tabac. “Jo vaig aprofitar el moment i també ho vaig deixar. Mai més he fumat”, recordava Redondo.

Després d’anys de lluita constant, a vegades el senpai Lee té la temptació de fer un pas al costat, però aquest desig fugaç de seguida desapareix. “A vegades em plantejo deixar-ho, però sé que li donaria una alegria a molta gent que només pensa en els diners”, declarava.

De l’Óscar, el seu germà petit i una autèntica figura mundial del futbol sala ja retirada, Lee Redondo va aprendre a superar les adversitats amb més lluita. “L’Óscar és el meu ídol i referent. Li he vist fer coses increïbles en una pista i recuperar-se de lesions de genoll molt greus. Aquest caràcter que tinc de superar totes les adversitats l’he agafat d’ell”, reconeixia.

Com és lògic, tenir cura d’un nucli familiar que uneix a centenars de persones pot suposar una tasca dura i feixuga. Però si l’essència de tot plegat és la de fer el bé, sempre es pot acabar el dia amb un somriure. Oss senpai!

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,747FansAgradda
1,364SeguidorsSeguir
3,315SeguidorsSeguir
17SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM