13/02/2015 – Brillant imatge de Marfil Santa Coloma a Madrid, posant en serioses dificultats a un Inter Movistar que ha acabat demanant l’hora.
Impecable feina la realitzada pels futbolistes de Xavi Passarrius. L’equip mai li ha perdut la cara al partit i s’ha mostrat regular, arribant al final del duel amb serioses opcions de puntuar. Només la mala punteria ha evitat un nou gran resultat de Marfil.
Després d’una setmana atípica, sobretot pels interessos d’Inter Movistar a causa de la gran xifra d’internacionals de la seva plantilla, la màquina verda es conjurava per vèncer a Marfil Santa Coloma.
La bona entrada del Fundación Montemadrid ja donava pistes de les expectatives que havia generat el partit i Marfil demostraria la seva enorme capacitat competitiva. Inter mai podria jugar del tot còmode, en part acusat per la manca d’entrenaments realitzats per tot el grup al complet al llarg de la setmana.
Amb Rivillos finalment entrant en la llista de convocats, el conjunt de Jesús Velasco es veuria sorprès per la pressió avançada inicial de Marfil. L’aposta arriscada posada en marxa pels colomencs, anant a buscar la recuperació en camp contrari, donaria els seus fruits tot just començar.
I és que en una recuperació de Rafa López, el mateix jugador andalús recollia una assistència de Martel per inaugurar el marcador, xutant a boca de canó davant la sortida de Luis Amado (2’).
Tot seguit, l’entrada a pista de Cardinal desmbocaria en la reacció local. Les accions del pivot d’Oporto permetien organitzar millor l’atac d’Inter Movistar, el qual acabaria empatant per mitjà de Borja (7’).
El partit entraria en una nova fase de més control local després de l’empat, tot i que Eric Martel erraria una gran ocasió marxant de dos defensors i rematant a prop del pal de la porteria madrilenya en una nova recuperació (11’).
El domini territorial era de la màquina verda, però la verticalitat de Marfil en els canvis de possessió també generava dificultats al conjunt de Velasco. Llavors, la mala sort castigaria als homes de Xavi Passarrius, en dues accions quasi consecutives que permetrien obrir un petit forat en el marcador.
Primer, Adolfo es ficaria un gol en pròpia porteria mirant de refusar un servei de banda (15’). Sense haver digerit el 2 a 1, Marfil tornaria a rebre un cop, en un xut de Ricardinho que colpejava en un defensor visitant just abans de despistar a Dídac (16’).
En només un minut, Inter Movistar es veia amb un avantatge massa ampli, fet que forçava el temps mort de Xavi Passarrius. El tècnic colomenc exigia més tensió defensiva als seus jugadors, demanda que reactivaria la pressió avançada dels seus homes.
Just abans del descans, l’aparició estel·lar de Dani Salgado en un servei de córner, rematant de voleia l’assistència de Rubén, provocava el 3 a 2 de Marfil, diana que deixava el duel totalment obert de cara al segon temps.
Després d’una bona sortida d’Inter, amb un mà a mà molt clar de Rafael mal executat pel tanca brasiler (22’), els visitants començarien la segona part carburant i avisant de nou per mitjà d’Eric Martel. Dídac Plana apareixia per salvar els mobles davant de Cardinal i encetar una transició que culminava amb una vaselina al travesser de Nakata (25’).
Amb el partit més igualat que mai, una errada defensiva del conjunt visitant propiciaria el 4 a 2 de Borja. Rafael deixaria tot sol al seu company amb una prolongació amb el cap i l’ex de Caja Segovia afusellava la porteria colomenca des de la mitja distància (27’).
El quart gol d’Inter Movistar faria viure uns instants de patiment a Marfil, però Dídac respondria a la perfecció en les arribades de Ricardinho i Cardinal. Els colomencs, per la seva part, també hi volien dir la seva, i Rubén desaprofitava una falta comesa a la frontal de l’àrea per mans de Luis Amado (32’).
A cinc minuts per la conclusió, l’atac de cinc dels visitants es posaria en marxa i, després de dos avisos de Salgado i Adolfo ben trets pel porter d’Inter, Marfil aconseguia ficar-se de ple en la lluita pels punts. En una assistència de Rubén cap a Dani Salgado, el killer rematava al travesser i el rebuig topava en Borja per acabar entrant (38’).
Els pupils de Xavi Passarrius es trobaven en la situació buscada: arribar als últims minuts amb serioses opcions d’assolir un bon resultat. Marfil seguiria atacant de cinc i obligant a patir moltíssim a un Inter Movistar quasi sense forces.
Una vaselina de Salgado treta sobre la línia per Luis Amado, un xut lliurat d’Adolfo a dos metres de la porteria i un intent de rematada des del segon pal de Martel farien perillar el triomf de la màquina verda durant l’últim minut del partit.
Marfil acabaria el partit millor que el rival, tot i la curta rotació emprada i sent conscient d’haver completat una de les millors actuacions col·lectives del club en totes les seves visites a Alcalá de Henares.
