14/03/2014 – Marfil Santa Coloma cau eliminat a la ronda de quarts de final de la Copa d’Espanya a mans del Pozo Múrcia vorejant l’excel·lència en solidaritat i esforç.
Combatre el fons d’armari amb un enorme sacrifici defensiu. Marfil s’aplicaria aquesta consigna durant tot el matx, i quallaria una primera part ordenada i seriosa, davant d’un Pozo que no va estar mai còmode.
El respecte que es tenien els dos equips es notava a pista, i només els crits de l’afició de Marfil Santa Coloma semblaven trencar un silenci que denotava la igualtat que s’estava veient sobre el parquet del Palacio de los Deportes.
Els primers minuts transcorrerien sense sobresalts, amb possessions llargues i estèrils pels dos conjunts. El primer xut a porteria aniria a càrrec de l’equip de Xavi Passarrius, en un intent de vaselina de Rubén des de la mitja pista que no sorprenia a Rafa (4’).
Miguelín oferia la rèplica pel Pozo (4’) i també Eric Martel, que marxava en velocitat i xutava massa centrat (9’). Tot seguit, una fuetada potent d’Adri obligava a Dídac a fer la primera de les seves aturades de mèrit. I és que el porter de Marfil seria capaç de rebutjar una falta a la frontal de l’àrea després d’una mala cessió i, a continuació, volava per evitar el gol de voleia de Kike (12’).
La concentració del porter maresmenc, vital a l’hora d’anticipar-se en enviaments en llarg de Rafa, es complementaria a la perfecció amb el rigor defensiu d’un Marfil que no faria cap falta en tota la primera meitat.
Abans del descans, d’una clara ocasió en un contraatac d’Adolfo es passaria a un gol cantat que Alex errava quan només havia de posar la bota per empènyer la pilota cap a dins (19’).
Amb el Pozo amb quatre faltes, els murcians van decidir no jugar amb foc i donar per bo el resultat d’empat a zero. L’expectació era màxima, ja que Marfil estava responent amb escreix a l’exigència que implica jugar contra el conjunt de Duda. Els murcians havien rematat més, sí, però els colomencs no es rendien.
Només començar el segon temps el Pozo obriria el marcador en una rematada de cap d’Alex, el qual s’aprofitava d’una de les primeres badades greus de Marfil en defensa (23’). Aquesta acció venia precedida d’una gran aturada de Dídac a xut de Miguelín.
Després del primer gol murcià, Rubén hauria d’evitar sota pals el segon del Pozo i Raúl Campos també erraria una situació ben clara quan ho tenia tot de cara per fer una rematada franca. Mentre Marfil es multiplicava en defensa i mirava de jugar a la contra, els homes de Duda començaven a manar amb autoritat a pista.
I és que amb l’enèsima recuperació de Kike, els vermells ampliarien distàncies, ja que el capità seria capaç de tenir la calma suficient per esperar la cursa d’Alex i perforar novament la porteria de Dídac (31’).
Quan tot semblava estar més negre, un esclat de tota l’afició del Palacio de los Deportes va donar-li a Marfil l’energia que necessitava per mirar de reaccionar, i Adolfo, marxant en velocitat i engaltant una canonada amb l’esquerra, li donava emoció al matx (34’).
Amb els colomencs arriscant-ho tot, Dídac hauria d’intervenir en diverses ocasions per evitar mals majors i, tot seguit, arribaria l’acció clau del matx. Adolfo es quedava a les portes d’empatar i després de l’aturada en dos temps de Rafa, el Pozo sentenciaria.
Miguelín, en dues ocasions (37’ i 38’) i Gréllo, amb Sepe fent de porter jugador, posarien la rúbrica a la classificació murciana.
El resultat final no faria justícia al partit que s’havia vist sobre el terreny de joc, ja que Marfil ho havia fet quasi tot per forçar un temps extra que hagués estat d’infart. Ara toca tornar a Santa Coloma amb la lliçó apresa. Però, això sí: amb el cap ben alt.
