15/12/2016 – La immersió lingüística i els cursos d’adults donen els seus fruits.
El català batega amb fermesa a Santa Coloma, tot i que hi ha molta feina per fer. Aquesta podria ser la principal conclusió de l’Informe de Política Lingüística 2015 de la Generalitat. L’estudi revela que el 89,2 per cent dels colomencs afirmen que entenen el català.
La xifra pot semblar insuficient, encara que suposa un avanç important. Cal recordar que el 1986 només el 76% de la població comprenia la llengua catalana i el 1981, tan sols un 50,2 per cent.
Dues onades migratòries
“Els resultats són formidables, però no podem abaixar la guàrdia”, afirma Pilar López, directora del Centre de Normalització Lingüística L’Heura. Per Pilar López ni es pot ser triomfalista ni fer una lectura pessimista. La realitat és que la salut del català millora lentament any rere any, en una ciutat que ha viscut dues grans onades migratòries: l’actual d’estrangers i la dels anys 50 i 60, de veïns arribats des d’altres punts d’Espanya.
Els experts de l’Heura sostenen que els avanços cal buscar-los en la immersió lingüística, tantes vegades instrumentalitzada per interessos polítics, que va néixer el 1982 precisament a Santa Coloma. Va passar quan un grup de pares i mestres del Rosselló-Pòrcel es van unir per reclamar a l’Administració una escola pública on la llengua vehicular fos el català però també s’aprengués el castellà. Gràcies a l’escolarització, la capacitat d’escriure en català ha passat de l’11,8% al 37% en els últims 25 anys. Aquest avanç també s’experimenta a les altres habilitats lingüístiques, especialment a les de saber parlar i poder llegir en català.
El 51% sap parlar en català
Avui, un 61,7% dels colomencs tenen recursos per llegir en aquest idioma, quan la xifra no arribava al 30% -un 28,2- en 1986. Fa trenta anys, només el 28,6% de la població deia sentir-se capaç de parlar en català, mentre que ara ho poden fer un 50,7%. Aquest extrem ha estat destacat en l’informe sobre habilitats lingüístiques i ha estat àmpliament subratllat per la premsa. És cert que Santa Coloma tanca la llista de municipis que saben parlar català i que Sant Cugat l’encapçala, amb un 82,2%. No obstant això, cal tenir en compte d’on partien les dues ciutats fa 30 anys, quan a la ciutat vallesana l’ús del català era proper al 100%. Una altra dada a analitzar: a Catalunya, un 64% de ciutadans parlava català fa 30 anys, mentre que avui és del 73,2%; en canvi a Santa Coloma l’augment ha estat superior als 20 punts: del 28,6 al 50,7.
Consens municipal
A més de la immersió lingüística, cal destacar altres aspectes per explicar l’avanç, lent, però constant. Pilar López i el seu equip, d’una banda, destaquen els cursos de català i, per un altre, la declaració del català com a llengua oficial i prioritària en l’Administració.
Tanmateix cal destacar la posició inequívoca de l’Ajuntament de Santa Coloma que, governés qui governés (PSUC/IC o PSC), ha apostat per la normalització lingüística. La tasca de l’Heura la financen la Generalitat, amb un 73% i l’Ajuntament, amb el 27%.
Voluntaris i nouvinguts
Santa Coloma va ser un dels primers 19 municipis a crear en el 1988 un Consorci per a la Normalització Lingüística, per dur a terme cursos de català per a adults i altres activitats relacionades amb la llengua i la cultura: 284 parelles lingüístiques, 107 comerços col•laboradors i desenes de persones implicades en el Voluntariat per la Llengua: Mercè Prat, Maria Teresa Puigdueta i Patrocini Bencells, entre d’altres. Avui, els esforços se centren en arribar als 11.000 veïns -molts immigrants- que encara no entenen el català.
