02/01/2014 – El porter de Marfil Santa Coloma s’ha convertit en una peça clau dels èxits que està aconseguint l’equip de Xavi Passarrius aquesta temporada.
Després de cinc anys lluny de casa, Dídac Plana pot tornar a gaudir del futbol sala de màxim nivell a prop de casa. A les files de Marfil, el porter d’Arenys de Mar està disputant la seva sisena temporada a la LNFS, tot i tenir només 23 anys (en farà 24 el proper mes de maig).
La gran temporada de Dídac és només un ingredient més del treball brillant que està fent Marfil enguany. El porter del conjunt maresmenc ens explica com està vivint el vestidor un any tan bo.
Com està l’equip en aquests moments on tot semblen elogis?
Estem contents perquè l’any està sent molt positiu. Però bé, hem de tocar de peus a terra i seguir treballant dia a dia i poder guanyar molts partits més. Penso que l’objectiu d’assegurar el play-off el podrem aconseguir en relativament poques jornades si seguim jugant així. L’equip també ha de ser ambiciós i intentar lluitar per ser quarts o cinquens.
Per segon cop aquesta temporada vas deixar la porteria a zero en la visita d’Azkar (6-0). Què suposa això per tu?
Encara que pugui semblar un detall insignificant, personalment ho valoro molt. Poder acabar un partit sense encaixar cap gol en el nostre esport no és gens fàcil, i menys a Marfil. Som un equip que arrisca i el nostre punt més dèbil sempre ha estat la defensa.
Ara mateix et trobes el millor moment de la teva carrera?
Sens dubte aquesta està sent la millor campanya a nivell personal. És la sisena temporada que jugo a Primera Divisió i crec que he anat evolucionant de menys a més.
Amb Marfil he donat el meu millor rendiment, però que l’equip estigui tan bé m’ha ajudat. La confiança es transmet d’uns als altres i tothom està amb ganes de treballar i amb ambició.
En tots els partits demostres un grau de concentració i confiança molt alt. Ha canviat alguna cosa especial per haver fet aquest salt de qualitat definitiu?
Sí que és cert que aquest any estic bastant segur sota pals. Penso que tornar a estar a casa i viure a proper del meu entorn familiar i dels amics m’ha ajudat molt. Portava cinc anys fora de Catalunya. Crec que he madurat com a porter i estic sent capaç d’enllaçar bons partits i no tenir grans errors.
És bàsic, doncs, estar a prop dels teus?
Tot és molt més fàcil. Si les coses no et van bé, no és el mateix marxar a casa tot sol que tenir contacte directe amb familiars i amics. A més també m’ha agradat molt poder tornar a tenir contacte amb gent del futbol sala català, que al cap i a la fi és on m’he format. Tornar a establir contacte amb persones de categories base que sempre m’han donat suport ha sigut molt positiu.
Creus que l’estil de Marfil t’ha obligat a millorar encara més?
Home, la veritat és que venia de Saragossa, un equip amb un estil molt defensiu. Ja venia mentalitzat d’on arribava. Tant jo, com el meu company Isaac, com el cos tècnic tenim molt clar que la nostra postura és la d’assumir riscos.
Per tant els porters hem de jugar bastant al límit i sempre molt avançats. De moment les coses estan sortint bé, però no és més que una conseqüència del treball que es fa durant els entrenaments.
Creus que Marfil és un lloc idoni per estar-hi més anys, tenint en compte que la competència al Barça és molt alta?
La competència que hi ha al Barça és la més grossa que hi pot haver en qualsevol equip. A Santa Coloma hi estic molt bé, i de moment no vull mirar més enllà. A final de temporada s’haurà de veure què decideix el Barça. Si decideixen no comptar amb mi, la meva millor opció seria estar un any més a Marfil perquè m’han tractat molt bé.
A Santa Coloma m’hi han acollit tots genial i a nivell d’equip les coses estan sortint quasi de somni.
