spot_img
spot_img

Can Mariner, un barri format per 18 carrers

En menys d’una hora acabem el recorregut pel barri de Can Mariner, de Santa Coloma de Gramenet. Un dels barris més petits de la ciutat format per només 18 carrers, però que té una de les densitats de població més altes de la ciutat, després de Fondo. Amb una masia enmig del barri que funciona com a Centre Cívic, Can Mariner limita amb el Centre, trobant-se a pocs minuts del punt neuràlgic de Santa Coloma. Immigrants i gent gran formarien el gruix de la seva població. Aquí l’Alberto ens proporciona dades: l’envelliment a Can Mariner és d’un 105,4% (creu que més), xifra que supera el 26% de les llars unipersonals sent la majoria d’aquestes ocupades per dones majors de 65 anys. Els problemes que comporta aquest fet són molts: ingressos mínims, solitud, problemes de salut, deteriorament cognitiu, maltractament físic i emocional… “Sabem que hi ha entitats que realitzen un treball admirable, però aquest no soluciona del tot aquesta necessitat”.

Els carrers, senzills i no molt llargs, ens donen una treva enmig de tota l’activitat frenètica d’un dijous qualsevol, ja que també limita amb la Rambla de Fondo, pas habitual de cotxes i ciutadania.

L’Alberto Cruzado, el secretari de l’Associació de Veïns i Veïnes ens rep en un local que no és l’habitual, a la mateixa Rambla del Fondo. “El Centre Cívic s’està utilitzant actualment per a proves PCR”, ens comenta. Efectivament, quan moments més tard ens apropem a la plaça Xavier Valls, un punt de reunió habitual del veïnat, ja hi ha una cua de diverses persones per a entrar dins el centre.

“Problemes en tenim com a qualsevol barri. Tenim una població molt envellida, patim un problema amb la venda de drogues, hi ha molt d’atur i també molta pobresa energètica”. Els enumera d’un en un, facilitant-nos també uns apunts amb cada problema millor explicat. “Però el principal problema de l’associació de veïns i veïnes és que ara no tenim un espai on reunir-nos perquè els Centres Cívics estan destinats a altres usos i això dificulta molt la comunicació”. Es troben al fil, ens diu Cruzado, i està convençut que algunes de les associacions de veïns i veïnes acabaran desapareixent. “Hem de sumar per tal de mantenir l’activitat”, ens insisteix. La unió, diu, sempre és bona i més en aquests temps.

Les generacions no volen assumir aquest treball, el que provoca que les associacions morin poc a poc perquè ningú agafarà el relleu dels que hi són ara. “La joventut no està molt per aquest tipus d’associacions. El salt generacional és tan gran que es genera una desconfiança en molts casos infundada. Però necessitem gent jove per tirar això endavant”. Un dels altres motius, el principal, que condemnaria el futur, segons l’Alberto, de les associacions de veïns i veïnes.

Reunions periòdiques amb la policia

Malgrat ser un barri conegut pel tràfic de drogues, Alberto comenta que el veïnat té reunions periòdiques amb els cossos policials; també amb els regidors i regidores del barri, perquè “és imperatiu tenir un diàleg actiu amb les institucions locals per tractar els diversos temes que afecten la ciutat”. “La veritat és que la Policia està molt a sobre del tema”, diu l’Alberto, “i realitzen prous operatius per aquí”. De fet, per xarxes socials circulen nombroses imatges d’equips de policia realitzant controls pels diferents barris de Santa Coloma, operatius que sempre acaben amb diversos identificats o proposats per a sanció per atemptar contra la salut pública o per drogues.

La pobresa energètica

El programa A-Porta ja donava el salt a TV3 i l’Alberto ens ho comenta. La pobresa energètica és un problema greu al barri: el 50% de les famílies tenen un sobrecost en les factures del subministrament energètic. D’aquí neix la iniciativa d’A-Porta que consistia en acompanyar i informar el veïnat sobre aquestes factures i ajudar en les possibles solucions.

El comerç baixa persiana

Durant la passejada amb l’Alberto, anem passant per multitut de negocis amb la persiana tancada. “Molts han hagut de tancar”. Però coneixem a la Marifé Pérez, propietària de la llibreria Milà, que ens obre les portes i ens explica que porta més de 40 anys a Can Mariner. “Ha canviat molt tot i hem hagut d’innovar per sobreviure”. Des de tenir en stock productes que normalment la gent no tingui fins a canviar la manera de publicitar-se. L’Associació ja va posar també de la seva part promocionant el comerç local per les xarxes socials, però sembla que cal molt més treball per tirar-ho endavant.

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,747FansAgradda
1,364SeguidorsSeguir
3,315SeguidorsSeguir
17SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM