spot_img
spot_img

“Ara es lloa al gran poder del capital»

05/02/13. Entrevistem el capellà i exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Lluís Hernández, poques setmanes després d'haver-se retirat per motius de salut. Hernández recorda alguns moments de la seva vida i l'època en què va estar al capdavant del govern de la ciutat.

 

Fa unes setmanes que es va retirar. Com se sent?

Em sento una mica trist, perquè han estat cinc anys continuats de contacte amb la gent de la Morera (Badalona) i ara de sobte, per raons de malaltia, els he de deixar. Aquesta constatació de la limitació crea tristesa, però el balanç és positiu. Jo vaig anar per ajudar-los a fer camí.

 

És un moment difícil per fer-ho.

El temps no és com per llençar coets. La crisi és forta, però s’ha de lluitar contra tota dificultat i contra les situacions agressives.

 

Hi ha paral·lelismes entre els setanta, quan va aterrar a Santa Coloma, i el moment actual?

Sí. En aquella època el govern s’havia despreocupat de les classes populars que ocupaven els barris perifèrics de les ciutats i ara, per altres raons, no per despreocupació, sinó per interessos mesquins, es ret homenatge al gran poder del capital, que va en contra de l’ajuda a la classe treballadora. Les conseqüències són les mateixes.

 

I la implicació?

Les mobilitzacions son arreu i la gent és represàliada i segueixen sortint i cridant. El que passa és que hi ha el suport de l’estat democràtic i això fa que es surti amb més confiança al carrer en saber que la repressió no serà la mateixa.

 

Han dit de vostè que la seva personalitat ompliria moltes vides. Amb quina es queda?

La que recordo amb més afecte és l’etapa a l’Equador, va ser l’etapa plena d’emocions i plena d’experiències. Veies un poble jove que buscava la seva identitat i que lluitava contra la seva explotació, que arribava a límits impensables. Aquesta és l’etapa que més valoro. I quan em sento desanimat penso en aquella etapa.

 

Va arribar a l’alcaldia en un moment en què tot estava per fer. De quin projecte se sent més orgullós?

Sobretot de dos. El primer, el d’haver iniciat l’eliminació dels barracots que servien d’escoles. Em donava molta pena els infants que feien classes a barracots, que semblaven galliners. Vàrem construïm escoles i vàrem elaborar el pla educatiu. El segon, el del parc Europa i el soterrament de la B-20. 

I un projecte frustrat?

N’hi ha uns quants, que després s’han materialitzat, però no en la meva època com alcalde. Per exemple el projecte de Can Roig i Torres, el teatre Sagarra, que també era un tema que jo volia tirar endavant o la prolongació del metro fins el barri delFondo. Tots tres s’han arribat a fer

 

I ara, què farà Lluís Hernández?

Lluís Hernández es dedicarà a descansar i a deixar-se conduir pels metges, perquè  li han dit que la malaltia de Parkinson, no és greu, però és una malaltia que destrueix la vida social. Tot i així hi ha un projecte en el qual estem treballant.

 

Expliqui’m.

Hi ha la idea de fer un espai de reflexió social, religiosa, política i cultural, amb l’objectiu d’implicar a una colla de gent i que vagi sent una taca d’oli. Volem crear un clima de diàleg a la ciutat. 

 

Com es dirà?

Han proposat que porti el meu nom, perquè creuen que puc aglutinar una sèrie de persones. Encara s’està pensant la forma jurídica, si serà un fòrum o un patronat, però es reunirà amb tota probabilitat a la biblioteca de Singuerlín. 

 

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,747FansAgradda
1,364SeguidorsSeguir
3,315SeguidorsSeguir
17SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM