05/02/2015 – L’internacional colomenc va reaparèixer després de tres setmanes aturat, fent un gran esforç per tal de poder ajudar als companys.
Adolfo abandonava el Palacio de los Deportes de Múrcia amb moltes molèsties al turmell. El jugador de Marfil no es va voler perdre la tornada de semifinals contra el Pozo, tot i no estar del tot recuperat de l’esquinç que va patir en el partit d’anada.
“Ja sabíem que seria difícil. El Pozo s’ha mogut molt per omplir el pavelló. Sincerament, hem guanyat el partit pels nostres pebrots. Mai hem abaixat els braços”, declarava Adolfo just després del duel.
“Amb pocs xuts a porteria, el Pozo ens ha marcat gols. La veritat és que et desinfles una mica quan veus que et marquen, però hem seguit jugant. La situació que hem viscut podia passar. L’equip ha demostrat el caràcter que té en els moments més difícils”, afegia l’ala colomenc.
Després de marxar al descans amb l’eliminatòria perduda (4-1), Marfil va saber patir durant el segon temps, passant del 6 a 1 en contra a capgirar novament l’eliminatòria.
“Al descans, en Xavi ens ha dit que no ens podíem permetre rendir-nos i que encara estàvem ficat dins del partit. Amb un gol tot podia canviar, gràcies a la renda que havíem aconseguit a Santa Coloma”, va revelar Adolfo.
“Hem tingut moltes ocasions amb el porter-jugador. Jo mateix n’he tingut tres de clares; inclús una pilota al pal. Crec que hem fet molt bé l’atac de cinc. Hem estat tranquils, sense arriscar i finalitzant jugades”, va reconèixer també el jugador de Marfil.
Adolfo i Dani Salgado van acabar el partit ‘tocats’, però molt contents per la classificació. “El turmell em fa força mal. Segurament en els pròxims dies estaré inclús pitjor. Però aquest era un partit on s’havia d’arriscar. Portava tres setmanes a casa amb la meva nòvia desesperat per jugar”, deia el jove jugador de Marfil abans de passar per la dutxa.
Adolfo ho ha fet “tot per jugar”, tot i que durant el partit va patir “dolor”. “He intentat no pensar i treure forces d’on fos”, explicava l’ala de Marfil.
Per un colomenc com Adolfo Fernández, poder representar a la seva ciutat en una final de Copa del Rei és “tot un somni”. “Qui més s’ho mereix és el president. Suposo que ara deu estar fent salts des del sofà com si fos un nen”, declarava l’internacional colomenc abans de passar per la dutxa.
