spot_img
spot_img

“Les videotrucades són el punt de contacte entre els pacients i la família”

Entrevistem a la Lara Amboage, treballadora social a l’Esperit Sant.

El món de l’assistència social és un gran desconegut en la societat. Moltes persones l’identifiquen amb els treballs socials que una sentència judicial pot imposar a una persona. I també és habitual reduir les funcions del treball social a l’àrea de les ajudes econòmiques a persones i sectors desfavorits. El dubte sobre què fa un treballador social i la importància de la seva labor en l’àmbit sanitari per a les persones i la societat és encara un pla poc conegut. La Lara i la Maribel són treballadores socials a l’Hospital Esperit Sant i ens han volgut mostrar més de la seva feina.

– Quines funcions fa la figura d’una treballadora social habitualment a un Hospital?
Bàsicament les funcions del treball social aquí és acompanyar en tot el procés d’hospitalització del pacient i la seva família, ja sigui per un acompanyament més emocional o per activar algun tipus de recurs, informació… Per altra banda, gestionem tots els tràmits que podem, acompanyem en el procés, detectar necessitats i les abordem… Una feina que ja fèiem abans de la Covid.

– La vostra feina s’ha vist afectada d’alguna manera per la Covid?
La nostra feina es va paralitzar quan va començar la pandèmia. Ens trobàvem en un punt en que la majoria d’ingressos eren i continuen sent Covid i la nostra feina queda en standby, esperant a veure què passa. Els primers 15 dies van ser un caos absolut. Arrel de tot això, amb l’hospital bloquejat i les famílies sense poder entrar, sorgeixen les videotrucades.

– Què han suposat aquestes videotrucades per a pacients i familiars?
Doncs un punt de contacte entre la família i el pacient. Vam estar molt de temps fent-les i, de fet, les continuem fent. El que passa és que com els casos positius de Covid pugen i baixen depenent de la temporada, hi ha èpoques amb més demanda.

– Quan es va fer la primera videotrucada i quantes s’han fet durant la pandèmia?
La primera videotrucada la vam realitzar el dia 2 d’abril del 2020 i durant la pandèmia hem fet 637 videotrucades en total. Al principi ho fèiem a demanda, quan infermeria o els doctors detectaven que calia fer-les. Des de l’estiu, la meva companya Maribel i jo les oferim i, si pacients i família estan d’acord, que la majoria diuen que sí, la fem.

– Com recordes aquesta primera videotrucada?
Molt emotiva. La sensació que jo tenia, personalment, era el no saber cap a on va això. Més q por, era el no saber. Quan vam entrar, ens vam col·locar tot el material, l’EPI, i vam realitzar la videotrucada, va ser un moment molt emocionant.

– Com vas viure el moment d’haver-te de posar tot el material?
Doncs amb molta preocupació per fer-ho be i per estar protegida. A més, ens envaïa tota l’estona aquesta sensació d’incertesa , de no saber cap a on va tot o com evolucionaria la situació.

– Algun moment pitjor que els altres?
A totes les videotrucades, quan veien els seus familiars era un moment de felicitat i alegria, també preocupació, però es vivien molt be. En canvi, després hi havia casos en que la situació no era favorable, el pacient no estava bé i això de saber-ho era el pitjor.

– Hi ha una tipologia de pacient?
Sí, normalment són persones grans, de més de 70 anys la majoria que no tenen un dispositiu mòbil o habilitats per saber fer una videotrucada. Hi ha vegades que sí en tenen i llavors els hi expliquem com fer-ho, però la majoria no en té aquests smartphones d’ara, té mòbils antics de penjar i despenjar.

– Què has après de tot això?
Més que un aprenentatge, penso que aquesta situació t’ajuda a que reflexionis amb tot el que t’envolta i valoris molt més tot el que tens. Aprofitar el dia a dia.

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,747FansAgradda
1,364SeguidorsSeguir
3,315SeguidorsSeguir
17SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM