Es desplegaran a l’Alt Empordà, l’Hospitalet, Mataró, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi i Santa Coloma de Gramenet
Les persones tindran un pla d’atenció únic i compartit entre salut i serveis socials, així com un professional de referència que coordini la seva atenció
El Govern ha presentat a Santa Coloma de Gramenet la posada en marxa de sis noves experiències territorials d’atenció integrada social i sanitària al domicili. L’objectiu és millorar la resposta coordinada dels serveis socials i sanitaris per atendre persones amb necessitats complexes, és a dir, aquelles que requereixen l’atenció conjunta de múltiples professionals i equips de diferents àmbits. Les persones que se’n poden beneficiar són, especialment, les persones grans, persones amb discapacitat o en situació de dependència, persones amb problemes de salut mental, addiccions, pobresa i altres situacions de fragilitat i vulnerabilitat social, i, en general, totes les persones que tenen necessitats complexes d’atenció i /o en situació de final de vida.
L’anunci s’ha fet durant una atenció als mitjans per part de les conselleres de Salut, Olga Pané i Mena, i de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo a Santa Coloma de Gramenet, on es du a terme una de les noves experiències. La titular de Salut ha explicat que «l’experiència de Santa Coloma ens mostra que treballar de forma integrada amb els serveis socials i sanitaris redueix les estades i els ingressos hospitalaris, i augmenta el temps a casa» i ha insistit que «és el model que hem de perseguir». Paral·lelament, la consellera Martínez Bravo ha destacat que amb la posada en marxa d’aquestes noves iniciatives, «fem un pas endavant per continuar avançant i transformant el model d’atenció integrada social i sanitària de Catalunya, fem un pas més cap a aquest horitzó». A l’acte també hi ha participat l’alcaldessa de la localitat, Mireia González Sáez, que ha celebrat entrar a formar part d’aquesta xarxa i confia a ser “font d’inspiració per a altres municipis”.
Noves experiències
A més de Santa Coloma, les proves pilot es desplegaran també a l’Alt Empordà, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sant Andreu de la Barca i Sant Boi de Llobregat. Se sumen a les vuit que ja estan en funcionament: set d’atenció domiciliària (Amposta, El Prat Llobregat, Osona, Manresa, Garrotxa, Ripollès i Barcelona ciutat) i una d’específica en salut mental comunitària al Gironès.
A més, abans que acabi el 2025 està previst impulsar quatre noves experiències més, de manera que el nombre total d’iniciatives desplegades arreu de Catalunya arribarà a les 18. Amb aquestes proves, la cobertura poblacional passarà de 400.000 persones a més 1,5 milions, fet que suposa un salt del 6,7% al 25% de la població assegurada a Catalunya.
Aquest model d’atenció integrada permet que cada persona disposi d’un pla d’atenció únic, elaborat a partir d’una valoració conjunta de les seves necessitats socials i sanitàries. A més, s’assigna un professional de referència (gestor/a de cas) que coordina l’atenció, tant des de l’àmbit sanitari com des del social, assegurant seguiment i continuïtat. Aquesta cooperació es fonamenta en el treball conjunt entre professionals i organitzacions de diferents àmbits. L’objectiu és millorar els resultats en salut, benestar, autonomia i qualitat de vida de les persones, tot oferint una atenció més personalitzada, proactiva i centrada en la persona.
També es vol enfortir el suport a domicili i potenciar l’autonomia dels pacients, tot reduint alhora els ingressos hospitalaris innecessaris. Paral·lelament, s’estan implementant eines tecnològiques compartides que afavoreixen la coordinació entre serveis i redueixen els tràmits burocràtics, facilitant així una resposta més àgil i eficient.
Aquest enfocament forma part d’una estratègia global impulsada pel Govern per transformar el model d’atenció a Catalunya i adaptar-lo a les necessitats reals de la població. Així, el Pla de Govern de la XV legislatura ha establert com a prioritat l’ampliació d’experiències territorials d’atenció integrada social i sanitària, tant en l’àmbit domiciliari com comunitari.
Alhora, aquesta estratègia està plenament alineada amb les preferències de la ciutadania. Segons l’Enquesta Òmnibus de la Generalitat de Catalunya (2024), el 93% de la població preferiria rebre atenció a l’entorn domiciliari en cas de situació de dependència. Aquesta dada reafirma la necessitat de continuar avançant cap a un model que prioritzi l’atenció al propi domicili i a la comunitat, evitant desplaçaments innecessaris i facilitant una millor qualitat de vida.
Experiència de Santa Coloma de Gramenet
Durant la presentació, s’ha destacat el paper referent de Santa Coloma de Gramenet, amb una trajectòria consolidada en atenció domiciliària integrada i col·laboració estreta entre serveis socials i sanitaris. Aquesta experiència està orientada a persones grans o amb dependència, i té com a objectiu evitar o retardar ingressos residencials, millorant les condicions de vida mentre romanen a casa a través d’una atenció individualitzada i integrada i d’un seguit de serveis i prestacions.
El model també aposta per la desburocratització i la innovació tecnològica, amb eines digitals que permeten l’accés creuat a la informació clínica i social. Aquest model va fer un salt important, l’agost de 2024 quan es va posar en funcionament els microvisors que permeten als professionals de serveis socials i de salut compartir informació clínica i social de manera segura i directa. Aquesta eina, que ha registrat ja més de mig milió d’accessos, evita que les persones hagin de desplaçar-se als centres d’atenció primària per obtenir informes mèdics per a la valoració de la dependència, ja que els equips responsables hi poden accedir directament. Això suposa un estalvi d’unes 140.000 visites anuals als CAP,agilitzant tràmits i millorant l’atenció a la ciutadania i als professionals.
Properes passes
El Govern preveu facilitar solucions tecnològiques pels territoris on es despleguin experiències, impulsar l’avaluació del model i avançar cap a l’aprovació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya, actualment en tràmit parlamentari.
S’estima que al país hi ha un milió de persones amb necessitats socials i sanitàries concurrents, que requereixen l’atenció coordinada de múltiples professionals i equips de diferents àmbits.