Registrat al Diari de Badalona

“La CIBA ha estat un far per a les dones maltractades durant la pandèmia”

Redacció - 08/03/2021

En el marc del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, des d’aquest Diari hem volgut conèixer de primera mà el treball i la missió de la CIBA de Santa Coloma, un espai polivalent dedicat a les dones, grans i petites. Ara fa 1 any de la seva posada en funcionament i ha suposat, en aquesta pandèmia, un autèntic far per a les dones que patien cap tipus de maltractament a casa seva.

- D’on sorgeix aquesta enorme iniciativa?

Els orígens de la CIBA estan vinculats directament amb la iniciativa que va tenir l’alcaldessa, Núria Parlon. Ella va impulsar el projecte i hem convertit aquest espai en un centre de referència per a tot allò que té a veure amb el desplegament de polítiques d’igualtat, d’innovació, drets de les dones... Oferim serveis que puguin, per una banda, combatre les desigualtats a les que s’enfronten les dones i, per altra banda, generem eines de transformació de les polítiques actuals.

- Continua tenint els mateix objectius.

Sí, aquest és un dels elements més importants. Això és un equipament municipal i té una continuïtat en els objectius, que estan vinculats amb els eixos que calen impulsar des de la política pública per erradicar la desigualtat de dones i nenes. La CIBA vol ser un motor, un espai de transformació que desprengui projectes en dues direccions: una té a veure amb els serveis i els recursos adreçats a dones al llarg del seu cicle vital i l’altra té a veure amb la innovació. No només utilitzar tecnologies sinò transformar-les perquè incorporin una mirada feminista.

- Què vol dir l’economia feminista que està incorporada en el nom?

És evident que perquè les dones puguin tenir un projecte vital autònom necessiten una independència, necessiten ser “dueñas de su vida”. Per això és imprescindible aquesta línia, per ajudar tant a dones que tenen un major nivell formatiu com per aquelles que no ho tenen, però tenen el mateix dret i necessitat d’accedir a un mercat de treball digne. Per tant, aquesta economia de la que parlem és un motor per arribar a la autonomia. La llibertat té una base material, podrem ser lliures si disposem de recursos econòmics propis.

- Quantes CIBES haurien falta al món?

Milers. Però aquí a Santa Coloma hi és i això ens converteix en una ciutat pionera. És un espai de més de 8.000 m2 dedicat a les polítiques d’igualtat, adreçat a dones i amb una visió feminista. Això no existeix al nostre voltant i, per tant, implica a més d’una voluntat, una centralitat. No és viable fer política pública sense una visió de gènere. Queda molt per recórrer perquè aquesta és una qüestió pendent històricament.

- Per què aquest no és un projecte que s’impulsi a més ciutats?

Perquè les polítiques d’igualtat no han estat posades mai al centre de la política real. Sembla que hi ha sempre diferents estaments del que és la política real i la resta de qüestions. Les d’igualtat sempre estan al marge. Aquesta és una de les nostres grans reivindicacions: no pots treballar cap a una ciutadania sense tenir en compte l’impacte que tens en el 50% de la població. No es pot mirar cap a una altra banda, no és una qüestió residual o un annexe. Aquest és un pensament que no tothom comparteix.

- L’àmbit públic ha estat sempre un espai d’homes?

Sí, la política sempre s’ha vinculat a una segregació, a una divisió sexual dels espais. La política és la gran activitat de l’àmbit públic i sempre ha estat transitat per homes. Des d’una lògica històrica, nosaltres les dones podem accedir-hi des de fa relativament poc. Fins el 1931 no podíem votar, no se’ns considerava ciutadania. Aquest és un clar exemple de com la política ha estat declinada en masculí. El darrer segle, el s.XX va ser la gran transformació, el feminisme va ser tota una revolució. No som un col·lectiu, ni som residuals ni és un tema menor. La pandèmia encara ha visibilitzat més això.

- A quantes dones vau atendre l’any passat?

Prop de 600. Sobretot vam tenir un gran volum de dones durant el primer moment de gestió de la pandèmia, perquè moltes van començar a viure un infern incrementat pel confinament domiciliari. La CIBA va ser en aquells moments un far de referència, no hi havia cap altre servei presencial. Tot i això, les activitats compten amb un volum molt més gran de participants, milers d’elles i de tot el món. En aquest sentit, volem traspassar fronteres i els actes digitals ens ajuden a fer-ho.

- Com es presenta el 8 de març?

La programació la publicarem en els propers dies perquè tenim activitats per a tot el mes de març. Hi ha diferents iniciatives organitzades no només per nosaltres, sinó també per tot el teixit associatiu i participatiu de la ciutat, a més del Consell de Dones. Aquest dimecres, 3 de març, donarem el tret de sortida amb la presentació del Campus CIBA i el cap de setmana organitzarem un seminari internacional abolicionista amb ponents de tot el món. A més, es llegirà un manifest el dia 8, es farà una conferència...

Afegeix el teu comentari