Registrat al Diari de Badalona

Un nou Observatori vetllarà per la bona marxa del curs

Manuel Arenas - 29/09/2016

Les aules dels centres educatius de Santa Coloma s’han tornat a omplir. El passat 12 de setembre va començar oficialment el curs escolar 2016-2017, que acollirà 15.021 alumnes a les 30 escoles de la ciutat (23 de públiques i 7 de concertades), a més dels 2.256 que s’han matriculat als 16 instituts colomencs.

“Els objectius educatius de l’Ajuntament de Santa Coloma per aquest nou curs són, sobretot, aquells correlatius a les seves competències: procurar l’escolarització dels nanos i tenir cura del manteniment ordinari dels edificis de primària [els de secundària son competència de la Generalitat]. I, tot i que no és competència pròpiament, també tenim des de fa temps la responsabilitat de col·laborar amb les escoles i altres entitats de lleure a partir de programes educatius”, afirma la regidora d’Educació Mireia González. “Pretenem garantir la normalitat de l’inici del curs i l’oferta educativa en funció de la demanda”, puntualitza Diego Arroyo, tinent d’alcaldessa d’Educació.

Tres grups de secundària

Finalment, aquest curs Santa Coloma comptarà amb 3 nous grups de secundària, que és el que s’havia previst en un primer moment. La Generalitat va voler eliminar dos d’aquests tres grups al mes de juliol, però atenent que si tal cosa es produïa les vacants que quedaven (24) eren insuficients per donar resposta a les freqüents sol·licituds d’escolarització fora de termini (l’any passat van ser 81), el consistori colomenc va aconseguir que romanguessin els tres grups, d’acord amb la previsió. “El que no podem permetre –diu la regidora d’Educació- és el tancament de grups per criteris econòmics, que es el que volia fer la Generalitat: no pel fet de tenir, per exemple, 25 nens menys a la ciutat, vol dir que hagis de tancar grups”. Per evitar aquestes controvèrsies i millorar la planificació real de les aules a llarg termini, a partir del gener es posarà en marxa un projecte en el qual es treballa des de fa un any: l’Observatori de l’Escolarització de Santa Coloma.

En èpoques anteriors, la presència de l’Ajuntament en les taules negociadores juntament amb la Generalitat era més activa: es compartien dades que ajudaven a veure quants alumnes per aula es necessitarien a llarg termini. “Ara mateix, nosaltres sobretot tenim les dades que ens donen les escoles de primera mà o les que aconseguim a partir de trucades puntuals, però les grans estadístiques només les posseeix la Generalitat.

El que pretén el nou observatori, que formarà part del Servei d’Educació de l’Ajuntament de Santa Coloma, és poder sistematitzar les estadístiques; crear, a partir de la informació de la Generalitat que portem temps cercant, el nostre propi sistema de dades per poder adaptar els recursos a la realitat de Santa Coloma, que no és la mateixa que la de les altres ciutats”, declara González. El problema, segons Diego Arroyo, és que el Departament d’Ensenyament fa el mateix tractament del centres educatius ja siguin d’un municipi metropolità, d’interior o de platja. “Ells tenen una plantilla i la apliquen sistemàticament a totes les aules, sense analitzar la realitat de cada ciutat. Nosaltres demanem que els recursos s’adaptin a Santa Coloma: clar que és important la baixada de les ràtios, però també ho són els recursos que ens donen a llarg termini. A primària hi ha un decrement de la natalitat, però a secundària està pujant molt l’alumnat: això s’ha de preveure amb temps”, explica González.

Educació post obligatòria

Serà també objectiu de l’observatori poder millorar l’oferta de solucions pels estudiants que abandonen prematurament l’educació post obligatòria, on l’obtenció de dades és molt més complexa: “com l’educació post obligatòria no és responsabilitat directa de l’administració, encara es comparteixen menys aquestes dades. I les necessitem, perquè necessitem una bona planificació i unes bones tècniques d’orientació educativa que faci l’estudi atractiu”, afirmen al consistori colomenc.

Centres model

A la ciutat hi ha exemples de centres que ja han donat un pas endavant, tot i que cadascun té el seu propi ritme. Segons senyalen a l’Ajuntament, l’escola Tanit, que és una comunitat d’aprenentatge des de fa 25 anys, és un d’aquest referents d’innovació; l’escola Riera Alta també està renovant-se a través d’un model per projectes; i també hi ha centres que estan en la primera fase d’aplicació del model, com el Lluís Millet.

“És un procés difícil i llarg perquè els claustres han de tenir una certa maduresa per estar-hi d’acord amb el canvi: hem de tenir en compte que els professors han de d’aprendre a ensenyar a partir de fórmules (depenent de l’escola, educació per projectes, amb materials interactius, sense llibres...) que ells no han utilitzat”, comenten González i Arroyo.

Així mateix, per tal de provocar que no hi hagi escoles segregades, l’Ajuntament vol treballar per establir, al llarg d’aquest any, zones educatives de referència: territoris de la ciutat que siguin atractius educativament per a la ciutadania, objectiu que s’aconsegueix a través del lligam entre els centres educatius amb matricules i reputació baixes i entitats de renom i prestigi de la zona. “Volem que quan la gent es plantegi si portar o no els fills a les escoles, tinguin la garantia que el seus nanos tindran un bon projecte educatiu, en lloc de deixar-se emportar per llegendes urbanes o rumorologia”, conclou Mireia González.

Bàsicament, es pretén importar el model americà de les magnet schools (‘Escoles imant’): centres educatius que atraguin a la ciutadania colomenca i revitalitzin zones on hi ha índexs alts de segregació de qualsevol tipus. “Volem evitar les escoles gueto”, sentencia el regidor Diego Arroyo.

Afegeix el teu comentari