Registrat al Diari de Badalona

Tradició de club davant l’expansió del ciclisme més individual

Bernat López
Comença una nova temporada pel Club Ciclista Colomenc I Cedida.
El Club Ciclista Colomenc es prepara per començar una nova temporada.

24/02/2017 – El Club Ciclista Colomenc es prepara per començar una nova temporada.

El ciclisme a Santa Coloma té un nom: Club Ciclista Colomenc. Fundat el 1929, l’entitat continua estant al peu del canó per promocionar la pràctica d’aquest esport a la ciutat després de 88 anys pedalant per tot el país.

A partir del març quedarà inaugurada una nova temporada de sortides setmanals per tota la província de Barcelona, calendari que s’allarga fins a l’octubre. Actualment el club compta amb 100 socis, 50 dels quals participen habitualment en les excursions que s’organitzen.

Josep Maria Piñero, últim president de la institució (ara s’ha de constituir una nova junta) i Luis Callado, un altre dels històrics del club, ens reben a la seu del Centre Cívic Riu per exposar quin és el moment que viu el Colomenc.

“La nostra filosofia principal és gaudir del cicloturisme. Estem encarats cap al lleure”, apunta en Josep Maria per obrir conversa. El club s’ha anat allunyant progressivament de la competició, principalment per motius econòmics i per les dificultats logístiques que aquestes impliquen.

“Organitzar competicions o marxes és complicat. Ara es necessiten molts permisos i això ens ha fet centrar-nos més en les sortides internes”, destaca en Luis. L’entitat, això sí, conserva l’emblemàtica cursa de veterans de 60km que se celebra a les Festes d’Estiu de Santa Coloma (primer diumenge de setembre), esdeveniment amb més de 80 anys de trajectòria.

L’activitat interna com a base

Què dona vida al Club Ciclista Colomenc? Doncs el calendari de sortides que la junta dissenya cada temporada pels seus socis. Cada cap de setmana es fa una ruta i es reparteixen punts als assistents segons el rendiment que han donat.

Els socis estan dividits en diferents grups segons la seva capacitat física (grup A, B, C i BTT) i n’hi ha dos (BTT i A) que compten amb “premis de muntanya”. Aquests premis són “punts acumulables” després de pujar un port o una cota i que s’han d’anar sumant per veure quins corredors acaben el curs sent els campions del club (tot es publica en una revista interna).

A banda de les excursions per Catalunya, el desplaçament estrella de l’entitat arriba a l’estiu, quan s’organitzen viatges a Santiago de Compostel·la seguint el camí de Sant Jaume.

Els nous temps del ciclisme

En un moment històric on l’esport de la bicicleta s’ha popularitzat de forma exponencial, sobretot per l’augment de practicants de triatló, proves d’ultradistància i curses extremes, pertànyer a un club ja no és quelcom primordial.

“Abans hi havia molta tradició d’apuntar-se als clubs ciclistes quan es volia sortir en bicicleta. Ara això està canviant. Fa uns anys sortíem cent persones en les excursions del club”, admet en Luis Callado.

“Internet i les xarxes socials ha donat molta fluïdesa a les quedades de ciclistes. La gent ha començat a anar per lliure. El club et pot oferir la possibilitat de fer caliu, d’assessorar-te i de mostrar a la gent com s’ha de circular”, afegeix.

Per lluitar contra això caldria tenir la capacitat d’organitzar esdeveniments que acostessin la vida de club al públic majoritari. Això, però, no és gens fàcil d’assolir. “Organitzar un equip perquè vagi a competicions o preparar moltes marxes pròpies és molt costós. Es necessiten patrocinadors que no aposten per això”, recorda en Josep Maria Piñero.

Afegeix el teu comentari