Registrat al Diari de Badalona

Les mares del Singuerlín també es calcen les botes

Manel Expósito - 26/11/2018
Foto: Singuerlín
Des de fa un any, el club blanc-i-verd ha incorporat un nou equip (no federat) al seu organigrama: el de Veteranes
El grup el formen dones entre els 32 i els 42 anys, entrenen un cop per setmana i també van desfilar durant la presentació de club d'aquesta temporada

De la grada a la gespa, i de formar part del col·lectiu aficionat a viure i entendre el futbol en primera persona. El CF Singuerlín ha obert les portes i ha donat la possibilitat a les mares que formen part del club colomenc a practicar -no de forma federada- l’esport que els seus nens i nenes exerceixen cada cap de setmana

“Aquesta idea va néixer la tardor de 2017. Les mares veiem que els nostres nens entrenaven durant hora i mitja mentre nosaltres observàvem, passant fred i sense fer res. Llavors vam pensar a fer alguna activitat i uns dies vam anar a caminar però sense gaire motivació...llavors es va encendre la bombeta i va sorgir la idea de practicar el mateix esport que ells”, relata Eli Parés, representant de la junta del Singuerlín i jugadora de l’equip.

Una vegada es va acabar de definir la nova iniciativa, el col·lectiu li va plantejar formalment el nou moviment social al president del club, en Sergi Inglada. “El president és un defensor del futbol femení i la temporada anterior vam aconseguir tenir dos equips femenins i quan li vam plantejar ens ho va posar molt fàcil”. Dit i fet. “Donde caben dos, caben tres”, diu la dita. I així va ser, l’equip de Veteranes del Singuerlín ja era una realitat i des de llavors ha anat augmentant fins a un total de 25 dones que formen el grup avui dia, entre els 32 anys i els 42. Pràcticament cap, sense trajectòria futbolística. “La majoria comença de zero, no havien tocat una pilota mai. Fem exercicis tècnics i tàctics, l’entrenador es prepara els entrenaments i aquesta vessant de professionalitat i compromís hi és”, descriu Eli.

El derbi, primer assaig
Des de l’hivern de l’any anterior fins al maig, tot eren entrenaments setmanals, una hora i mitja més concretament. Però el maig de 2018 es va produir la primera prova de foc: el primer partit. Un enfrontament especial per dos motius. Es tractava del primer matx que disputaven i la il·lusió a la gespa hi era present, però a la vegada hi havia un ingredient extra: es tractava d’un derbi contra l’Arrabal. “Va sorgir la possibilitat de fer un partit contra l’Arrabal. Nosaltres ens ho vam prendre com un partit de ‘mamis’ i elles amb més rivalitat. A Can Zam I vam perdre 4-2 però al matx de tornada vam guanyar 2-0 al nostre camp”.
“Per nosaltres es tracta d’una hora i mitja per gaudir de l’esport. Han sorgit noves activitats: dies de les famílies, dia de les mares... Es tracta de fer esport, desconnectar, riure, fer teràpia entre mares...”.

Més enllà d’aquesta finalitat social i de club, l’essència tangible bàsica és la pràctica esportiva i amb aquesta també s’aprèn i es viu físicament allò que gaudeixen els seus nens. “Els entrenaments ens ho prenem seriosament. Amb el pas del temps volem augmentar aquesta competitivitat i entendre allò que fa el meu fill i veure què fan”, relata.

Aviat, quan arribi el mes de març, la idea “serà intentar trobar un equip de mares que estigui en la mateixa situació” que les mares colomenques i “organitzar jornades familiars i solidàries”. “Busquem més un objectiu social que competitiu, sense plantejar-nos cap nivell”. Segons han pogut esbrinar, el Lloreda i el Callús de Manresa també disposen d’un grup de mares veteranes.

Afegeix el teu comentari

Sempre podràs comptar amb nosaltres