Registrat al Diari de Badalona

Antonio Morales: “Volem recuperar el prestigi històric que ha tingut el futbol colomenc”

Bernat López
Antonio Morales, orgullós del seu projecte de club I Foto: Bernat López.
El president de la Fundació Grama fa balanç del primer any de vida de l’entitat i exposa alguns dels plans de futur de club colomenc.
"És impossible passar-se 35 anys dedicats al món de l’esport si no tens vocació. Sóc una persona que aposta per transmetre coses positives als infants".
"Els meus entrenadors sempre estan advertits d’una cosa: els nens s’han de treure l’estrès dels estudis amb l’esport. Jugar a futbol no ha de fer que el seu estrés s’incrementi".
"Jo he iniciat aquest projecte, però quan la gent menys s’ho esperi donaré pas als nois joves que estan a la junta i que ja els considero formats i preparats. Això sí: la Fundació Grama mai estarà en mans d’empresaris especuladors".
"Arribarà un moment que caldrà desvincular una mica el primer equip de la fundació. Així s'eviten riscs de desaparèixer".
"Volem una metodologia de joc i que tots els nostres equips juguin sota un mateix estil".
"Arribarem a la categoria que puguin assolir els jugadors formats a la base".
"Jo crec que la pròxima temporada hi haurà una nova onada d’ascensos, però no podem deixar de banda la tasca social".

08/07/2014 – El president de la Fundació Grama fa balanç del primer any de vida de l’entitat i exposa alguns dels plans de futur de club colomenc.

Amb 14 anys i tot per fer, Antonio Morales va canviar el seu Santiago de Calatrava (Jaén) natal per Santa Coloma. Després d’una etapa memorable coordinant l’esport escolar del municipi, el seu salt a la UDA Gramenet va coincidir amb l’etapa dorada del club: en els seus 23 anys dins de l’entitat, un total de 27 jugadors formats a Santa Coloma van fer el salt a la LFP (Primera i Segona Divisió).

Ara, després del seu pas per l’Espanyol, Antonio Morales ha ‘tornat’ a entrar a escena per recuperar el prestigi que el futbol colomenc va aconseguir ostentar fa uns anys. La Fundació Grama ja és el club de referència de Santa Coloma, amb un pressupost que ronda els 400.000 euros i amb una projecció d’equips que estarà al voltant dels 37 per la temporada 2014-2015.

L’entitat compta amb jugadors de 25 nacionalitats diferents, sent un exemple d’integració i vincles socio-culturals. Cada familia abona a l’any 400 euros de quotes més l’equipament esportiu. Actualment, la Fundació compta amb cinc treballadors donats d’alta a la Seguretat Social i està totalment sanejada.

Durant aquest estiu hi ha molta activitat al Nou Municipal, ja que s’estan duent a terme diverses obres de reforma al camp, per tal de reestructurar les dependències de l’estadi i millorar-les. El principal objectiu de la junta directiva és separar l’àrea de treball de jugadors i entrenadors amb el trànsit de familiars i ampliar les dependències de treball.

Per aquesta nova temporada, per exemple, hi haurà una aula per fer sessions teòriques, i un gimnàs propi destinat a recuperar als jugadors que es lesionin, i evitar que hagin d’anar a la mútua. Antonio Morales ens detalla com s’està desenvolupant el projecte de la Fundació Grama, i avisa que ell farà un pas al costat en relativament poc temps. Llavors, el club quedarà en mans de la gent jove que puja amb força.

Com va començar la vinculació d’Antonio Morales amb l’esport i el futbol català?

Vaig venir d’Andalusia amb 14 anys, concretament del meu poble, Santiago de Calatrava. Des de sempre vaig jugar a futbol, i un cop aquí a Barcelona vaig estar al Martin Codolar, de la Vall d’Hebron. Amb 17 anys vaig fitxar per l’Atlètic Calatrava, un equip de Segona Regional que havien format els meus paisans andalusos. Era un lateral agressiu, però res més. Després, la feina ja em va impedir seguir jugant.

A nivell de gestió, l’etapa que més recordo i que més estima em mereix, data dels anys setanta. En aquella època no existien les instal·lacions esportives, i un grup de pares ens vam aventurar a gestionar l’Esport Escolar de Santa Coloma. Vam coordinar a 16.000 nens de totes les disciplines esportives possibles. De barallar-se al carrer, els joves es van començar a barallar als camps, però noblement. Jugant a futbol, a bàsquet, etcètera. Allò va ser tot un èxit, gràcies a l’equip de més de cent voluntaris.

Llavors, vaig rebre una trucada de Blas Muñoz, aleshores president de la Gramenet. Em va demanar que dediqués quatre o cinc mesos a promocionar i a millorar el futbol base del club. De dos equips vam passar a crear-ne dotze més. Al final em vaig quedar tota la temporada, i al final, entre unes coses i unes altres m’hi vaig estar 23 anys. Fins al 2003, quan vaig marxar, vaig passar moments molt bons i d’altres de dolents a la Gramenet. Amb el pas dels anys, m’he arrepentit de marxar, veient què ha passat després amb el club.

Per Antonio Morales, el futbol és una feina o una il·lusió?

Per mi el futbol és una diversió total. Jo vaig passar la meva infantesa allunyat dels meus pares; vaig estudiar a Màlaga dos anys i després vaig venir a Barcelona. Per tant, tot el que sigui generar felicitat entre els nens em fa estar content. Porto molts anys en el món del futbol. És impossible passar-se 35 anys dedicats al món de l’esport si no tens vocació. Sóc una persona que aposta per transmetre coses positives als infants.

Per això els meus entrenadors sempre estan advertits d’una cosa: els nens s’han de treure l’estrès dels estudis amb l’esport. Jugar a futbol no ha de fer que el seu estrés s’incrementi. No consento que es cridi a un jugador jove que s’està formant. Cal corregir, res més. Una altra cosa són els jugadors de 17 o 18 anys que volen ser futbolistes professionals. Això ja és una altra història.

Quina valoració fas del primer any de vida de la Fundació Grama?

Bé, el projecte de la Fundació l’entomo diferent a etapes anteriors. Ja no tinc edat per dur a terme la mateixa tasca feta a l’Esport Escolar i a la Gramenet. Jo he iniciat aquest projecte, però quan la gent menys s’ho esperi donaré pas als nois joves que estan a la junta i que ja els considero formats i preparats. Això sí: la Fundació Grama mai estarà en mans d’empresaris especuladors. Crec que la meva etapa a la Fundació serà breu.

Per què es va apostar per una fundació i no per un club convencional?

Una fundació és una estructura que és més difícil de destruir, perquè qui avala i dóna la cara són els patrons. Crec que les persones que formem part del club no estem gens interessats en ser assenyalats per una falta greu o per un abús. Som persones molt conegudes a Santa Coloma i la nostra trajectòria ens avala. A més, en una fundació es pot tenir un primer equip que visqui en harmonia o afiliat amb ella. D’aquesta manera, si el sènior s’arruïna, la fundació no perilla. De cara als patrocinadors, aquesta naturalesa de club també és positiva. Nosaltres volem separar el futbol professional del futbol base i l’escola.

On s’ha fixat el límit a l’hora de separar el primer equip de la Fundació?

Ara mateix encara no tenim fixat el límit, però tenim clar que no esperarem a arribar a Segona B, per exemple. En aquest punt és on els clubs tenen perill real de desaparèixer, perquè és una categoria molt desagraïda i que no té sentit. Abans, amb les lligues de Tercera antigues, n’hi havia prou. És millor estar a Segona B que a Tercera, però jo penso que aquesta categoria hauria de desaparèixer.

Quina és la història de l’escut de la Fundació Grama?

A Santa Coloma hi ha persones com l’Antoni Jaumandreu, un dibuixant que potser el començarem a valorar més el dia que ja no hi sigui. Jo vaig demanar-li personalment que dissenyés la imatge de la Fundació Grama, l’escut en definitiva. L’escut consta d’una senyera en forma de sol i una coloma blanca que simbolitza Santa Coloma. Ens sentim molt orgullosos de la seva creació.

En què voleu que es diferenciï la Fundació Grama d’altres clubs de l’Àrea Metropolitana?

Volem ser allò que sempre hem estat. Durant la nostra etapa a la Gramenet vam estar sempre entre els deu o dotze millors clubs de formació d’Espanya i el tercer de Catalunya. L’objectiu és recuperar el prestigi del futbol colomenc i tornar a fomentar la formació de jugadors joves des de ben petits. A la Grama va ser la base qui va tirar el club endavant. Els jugadors interioritzen el teu projecte, i després els pots projectar al futbol professional.

La Fundació Grama vol crear una base de planter que funcioni de manera diferent. Al club, els diners que ingressem provinents del futbol base només són el 50% del pressupost total de l’entitat. Amb publicitat, patrocinadors, col·laboradors, loteries i rifes hem de buscar el 50% restant. Aquest és un dels secrets. Després, comptem amb un organigrama format per un director esportiu, cinc coordinadors, fisioterapeutes, doctor, i recuperador.

A més, ara el ‘mestre’ Ferran Manresa, un històric del futbol català que ha passat per clubs com la Gramenet, el Barça, el Castelldefels, el Júpiter i l’Espanyol, farà classes als entrenadors de la Fundació Grama. Arreglarem una aula perquè els entrenadors puguin rebre lliçons sobre metodologia. Volem una metodologia de joc i que tots els nostres equips juguin sota un mateix estil. Crec que per totes aquestes coses la Fundació és un club diferent. Només cal veure la gent que treballa pel club. Graciano López, per exemple, és un fisio que ha estat molts anys a l’Espanyol.

Parlant del primer equip. A quina categoria us agradaria arribar?

Arribarem a la categoria que puguin assolir els jugadors formats a la base. És evident que sempre cal fitxar a alguns jugadors de fora, però estic convençut que la Fundació Grama i Santa Coloma podrà presumir de tenir novament l’escola futbolística de fa uns anys. I això passarà encara que jo deixi el projecte en unes altres mans. Si el planter és bo, el primer equip flotarà cap a dalt. Quan estàvem a Segona B amb la Grama sempre teníem 16 de la cantera i sis o set jugadors bons de fora. Això ens va donar sempre bons resultats.

Amb dos entrenadors nous que vénen de Tercera s’exigència serà alta, suposo…

He vist com treballen Toni Díaz i Ramon Carranza i per això els vaig proposar d’incorporar-se a la Fundació. Són gent senzilla i amb poca ambició pels diners. Són de Santa Coloma i creuen en la ciutat i en el projecte. Per tant, eren els candidats idonis. Personalment m’he alegrat molt de poder-los tenir amb nosaltres. Crec que els hem convençut per la nostra forma de treballar, perquè ells venen d’un lloc on no es pot treballar bé. Tots junts anirem endavant. Només en aquest primer any hem tingut vuit ascensos i només un descens.

Ara cal pujar a Lliga Nacional al nostre Juvenil. Jo crec que la pròxima temporada hi haurà una nova onada d’ascensos, però no podem deixar de banda la tasca social. Cal disposar d’un conjunt d’equips destinats a nens que tenen menys condicions per jugar a futbol, però no per això se’ls ha de negar l’opció de fer esport.

Quants socis té la Fundació Grama ara mateix?

Penso que ronden els 60. Han vingut voluntaris. Però aquest any farem una promoció i convidarem als colomencs a fer-se socis. Penso que acabarem la temporada amb uns 350 abonats. Farem una promoció per créixer cada any. L’aspecte bàsic és que transmetem il·lusió. Quasi no podem admetre cap més nen perquè ja tenim totes les places cobertes. Si un pare és futbolero i veu com tractem als nens, doncs surt encantat d’aquí. I més ara que començarem a alternar els entrenaments amb sessions teòriques amb Ferran Manresa, que també supervisarà les lliçons que donaran els entrenadors als nens.

Quins aspectes s’han de millorar en aquest segon any de vida de la Fundació?

Doncs simplement m’agradaria superar les coses aconseguides durant el primer any. Jo sempre he intentat superar les coses fetes l’any anterior. Potser es va improvisar una mica massa al principi de la temporada. En 35 o 40 dies vam haver de fer escriptures, estatuts, buscar entrenadors, netejar i acondicionar les instal·lacions, dipositar els 32.000 euros que t’exigeix la Generalitat, etcètera. No hi va haver més remei. Aquest any, tot serà diferent, perquè ho fem fet tot amb temps. El nivell dels equips pujarà.

Afegeix el teu comentari

Gaudí reneix al Museu de les Aigües