Registrat al Diari de Badalona

“Mai vaig pensar que estava trencant barreres. Només volia córrer”

Bernat López
Pionera de l'atletisme I Foto: Cedida i B.López.
Testimoni de Maria Teresa Castellví, primera atleta federada de Santa Coloma.
En ple ‘desarrollismo’ franquista i gairebé sense ser-ne conscient, una jove del barri del Fondo es convertiria el 1964 en la primera dona federada practicant l’atletisme a Santa Coloma.
"Com que no hi havia cap noia que s’atrevís a seguir-me, vaig durar poc temps. Ho vaig deixar pel què diran".
"Quan més noies es van animar a córrer, jo gairebé era casada. Potser em vaig avançar massa als temps, però era l’única manera de veure món i sortir".
"En cap moment em vaig sentir malament dins del grup de nois. Per mi, els del grup de l’atletisme formàvem com una família".

20/06/2016 – Testimoni de Maria Teresa Castellví, primera atleta federada de Santa Coloma.

En ple ‘desarrollismo’ franquista i gairebé sense ser-ne conscient, una jove del barri del Fondo es convertiria el 1964 en la primera dona federada practicant l’atletisme a Santa Coloma. La família de Maria Teresa Castellví sempre va apostar fort per l’esport, actiu que s’ha intentat mantenir al llarg de la saga.

“O feies esport o acabaves dins de la banda de los Correas. Aquí no hi havia gaire alternatives. Crec que l’atletisme va allunyar els joves de mons complicats, inclús de la droga”, recordava Castellví a aquest diari amb un toc de l’humor més realista.

Tenia 14 anys quan aquesta veïna del Fondo va començar a entrenar i córrer proves de cross amb una única missió: cercar un espai de llibertat. “A l’escola hi havia un grup de xicots que feien atletisme. Les noies quedàvem els diumenges per anar-los a veure”, expressava la nostra protagonista.

El centre acadèmic que menciona Maria Teresa Castellví és l’Acadèmia Manent, escola d’on van sorgir alguns dels pioners de l’atletisme colomenc. Castellví, que en aquella època va començar a sortir amb el seu actual marit, l’Antoni Estellers, volia compartir més estona amb la persona que acabaria sent el pare dels seus fills.

“Com que no hi havia cap noia que s’atrevís a seguir-me, vaig durar poc temps. Ho vaig deixar pel què diran. Els pares em donaven permís, però al final em van fer reflexionar”, relatava la primera atleta federada en la història de la ciutat.

Segons la Maria Teresa, la Santa Coloma dels anys 60 “era una època on les dones no podíem anar soles enlloc”. El rol social del gènere femení ocupava un espectre molt limitat i les condicions de Santa Coloma tampoc n’afavorien l’expansió. “El Fondo era un fangar. Per aquest barri gairebé no passava ni l’escombriaire”, explicava Castellví.

Un cop abandonada la competició, la pionera atleta colomenca no tornaria a practicar cap esport, malgrat acompanyar el seu marit i el seu germà a les curses. Ella mateixa sostenia la teoria que el seu cas s’havia donat de forma massa prematura i en un moment on l’entorn no va tenir capacitat de resposta per afegir-se a la seva valenta aposta. “Quan més noies es van animar a córrer, jo gairebé era casada. Potser em vaig avançar massa als temps, però era l’única manera de veure món i sortir”, apuntava Maria Teresa Castellví.

Malgrat haver-se ‘retirat’ molt aviat del seu somni, l’actual presidenta del Fondo Comerç guarda un bon record d’aquells anys, sobretot pels forts lligams d’amistat que es van generar amb els seus companys d’aventures. “En cap moment em vaig sentir malament dins del grup de nois. Per mi, els del grup de l’atletisme formàvem com una família”, assegurava la protagonista a aquest diari.

Aquesta estreta relació entre corredors que va crear l’atletisme al voltant de tota la ciutat encara es manté avui vigent. Només cal veure la il·lusió i les cares dels atletes pioners quan se celebra algun homenatge o retrobament a les pistes Antonio Amorós.

Només amb el pas dels anys, Castellví ha sabut que als seixanta va “trencar barreres”. “En aquella època no n’era conscient. Mai vaig pensar que era la primera. Només volia córrer”, deixava clar la primera atleta federada de la ciutat.

Tot i no ser una esportista amb una gran carrera ni amb marques històriques, la valentia de la Maria Teresa va començar a obrir la porta de les generacions del futur. Ella va actuar d’avançada perquè mites com Encarna Escudero demostressin la fortalesa i la vàlua de les dones dins de l’esport d’alta competició.

Sens dubte, el guardó rebut per Maria Teresa Castellví en la primera Gala de l’Esport Colomenc suposaria un merescut homenatge i reconeixement per a algú que es va atrevir a marcar la diferència.

Afegeix el teu comentari