Registrat al Diari de Badalona

“És insultant: 39 anys reclamant Can Zam”

Teresa Franco fa uns dies.
“En 39 anys han passat moltes crisis, èpoques de bonança i molts regidors”
“Espero que els meus besnéts puguin algun dia jugar al parc de Can Zam”

Fa uns dies la Plataforma va decidir retirar les tanques de Can Zam. Com s’arriba a aquesta situación?
Vam fer una carta al regidor d’Urbanisme explicant que, si no treien les tanques, ho faria la Plataforma. Fa gairebé 4 anys que han acabat les obres del metro i ni s’arregla i ni s’havien retirat les tanques. Els colomencs no podem gaudir ni de la meitat del parc que hi havia abans de fer el metro.

Quin argument els van donar?
Que no hi ha diners i que ells, com Ajuntament, no poden fer res.

Però els diners, no els reclamen a una altra administració?
Les obres d’arranjament les ha de fer la Mancomunitat i la Diputació. De pressupost, n’hi havia, o com a mínim això se’ns va dir, però el que desconeixem és el que ha passat amb ell o qui se l’ha menjat.

Sembla que l’acció va forçar el govern a moure fitxa.
Ho van fer després de saber que faríem la reivindicació al parc per treure les tanques. Al Full Informatiu del 25 d’octubre, quinze dies després de la reunió amb Urbanisme, van anunciar que havien reclamat la reforma.

Creuen en les casualitats?
En absolut. Per mi, el govern va treballar amb doble fons. La gent llegia al butlletí municipal que l’Ajuntament estava fent passes i no entenien l’acció. Pel carrer, ens deien: “Per què us bellugueu, si l’Ajuntament està fent coses per Can Zam?”.

Es va intentar criminalitzar l’acció?
Personalment, crec que sí. Quinze dies abans ens deien que no podien fer res i just dos dies abans de fer l’acció diuen que estan fent feina. La realitat és que portem un mes i allà no s’ha vist res. El compromís és que podíem fer pintades a les tanques i que deixarien una que reivindiqués el parc de Can Zam. Ja fa dues setmanes que no hi són.

L’acte era per puntual, però en rerefons hi ha una vella reivindicació.
És molt insultant. Un dia de Reis de fa 39 anys vam sortir amb un carro i des de llavors fins aquí s’han fet moltes actuacions a favor del parc a les que no ha fet cap cas.

Diners o voluntat. Què pesa més?
És una qüestió de voluntat, perquè sempre ens hem ofert a l’Ajuntament per reivindicar conjuntament Can Zam, però l’ego és tan gran que no s’avenen a demanar ajuda. La penúltima vegada que ens vam reunir van dir que portarien terra de la Sagrera, que allisarien el terreny i que col·locarien algun arbre, però com que la Sagrera ha anat a norris, tot ha quedat en res. Jo no dic que no fan coses, però segur que de cara a les eleccions en fan més.

Vol dir que d’aquí a dos anys es reactivarà Can Zam?
Sí. Les pistes d’atletisme acabaran aleshores.

Fins a quin punt hi ha l’excusa de la crisi?
Estem passant una crisi, això és cert, però en 39 anys han passat moltes crisis, moltes èpoques de bonança i molts regidors.

Mantenen reunions sobre el tema de Can Zam?
Quan ens conviden.

I els conviden sovint?
No. Cada 4 o 5 mesos. Vam quedar de fer una comissió de seguiment. També podem demanar una reunió però si no tenim res a les mans, per molt que demanem, no podem avançar. L’última que vam parlar de l’estructura del parc va ser fa sis mesos.

Com s’imagina Can Zam d’aquí a deu anys?
Espero que els meus besnéts puguin jugar al parc de Can Zam.

Afegeix el teu comentari